Notícia

Victòria dels autonomistes en el primer dels quatre referèndums a Bolívia

El Govern d'Evo Morales titlla els resultats d'il·legals, i anuncia que mantindrà converses amb els líders dels departaments de l'est del país, que reclamen una gran descentralització estatal · Unes fonts parlen d'un 86% de vots afirmatius, mentre que altres destaquen una abstenció de fins el 45%.

Bolívia ha viscut aquest cap de setmana el primer referèndum d'autonomia de les províncies de l'est. Una majoria ha votat a favor d'un estatut autonòmic al departament de Santa Cruz, la qual cosa podria significar una extensa descentralització des de la capital, Sucre, cap als departaments que així ho demanin, que de moment són quatre: Beni, Pando, Tarija i Santa Cruz, dels quals només el darrer ha celebrat, de moment, la consulta popular.

Aquest referèndum ha causat l'ira del Govern central, liderat per Evo Morales, perquè considera que és una acció il·legal en tant que la Constitució no permet una reforma autonòmica, i ha provocat una campanya de boicot de la població indígena de Santa Cruz contra la consulta.

Pel que fa als resultats, a falta de la seva publicació oficial, les xifres ballen d'una font a l'altra, però en tots els casos es parla de més del 80 de vots favorables al nou estatut. En canvi, altres mitjans de comunicació han preferit posar l'accent en la participació, com és el cas de l'agència de notícies oficial, ABI, que parla d'una abstenció d'entre el 40 i el 45%. Morales també ha dit que l'abstenció, els vots negatius i els vots nuls sumen “practicament un 50%”, segons Los Tiempos.

Tot i no reconèixer aquests resultats, Morales ha convidat als prefectes dels quatre departaments -els seus màxims líders- per “treballar a partir de demà per una autèntica autonomia que respecti la Constitució”.

La demanda de més autonomia per part dels departaments rics de l'est té a veure amb la gestió dels recursos de la zona, rica en petroli i gas natural, i amb les polítiques de Morales, que l'any 2006 va iniciar un nou cicle al país, de caire socialista i més favorable amb els pobles indígenes.

Més informació: