Notícia

Milers de persones es manifesten a favor de l’oficialitat de la llengua asturiana

Tot coincidint amb el Dia de les Lletres Asturianes, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana ha convocat milers de persones a Uviéu amb el lema 'A la reforma de l’Estatut, l’asturià llengua oficial' · L’asturlleonès no gaudeix d’oficialitat ni a la Constitució espanyola ni als Estatuts de les comunitats on es parla.

La manifestació a favor de l'oficialitat l'asturià a Uviéu (Oviedo), la capital d'Astúries, va marcar divendres dia 9 la celebració del Dia de les Lletres Asturianes. La Xunta pola Defensa de la Llingua, l'entitat convocant, ha plantejat l'acte com una mostra de força ara que el nou Estatut d'Autonomia per a Asturies està en procés de negociació.

Els portaveus de La Xunta van responsabilitzar els partits majoritaris a Astúries, PSOE i PP, de la situació "poc favorable" que viu la llengua avui dia, i van denunciar la "presència marginal" de l'asturià als mitjans de comunicació, sistema educatiu i administracions. "Més aviat que tard hauran d'obrir el procés de reforma de l'Estatut, perquè si no s'hi recull l'oficialitat, la reforma no serà definitiva", van afirmar.

A la protesta hi van participar diverses entitats, organitzacions i partits polítics de tot el domini lingüístic: Izquierda Xunida-Bloque por Asturies-Verdes, Andecha Astur, Unidá, Comissiones Obreres, Union Xeral de Traballadores, Suatea i Xeira, entre d'altres.

Cada any hi ha diverses protestes per reivindicar els drets lingüístics a Astúries. El 24 de novembre passat, unes 20.000 persones es van reunir també a la capital, Uviéu, convocades pel Conceyu Abiertu Pola Oficialidá. Malgrat tot, el president d'Astúries, Álvarez Areces, mai s'ha mostrat partidari de la oficialitat de l'asturlleonès, assegurant en alguna ocasió que "no és el que volen els asturians". A l'oposició, el PSOE no es caracteritza tampoc per cap mena de sensibilitat respecte aquesta qüestió.

Avui dia l'asturià (altrament dit asturlleonès o bable) el parlen entre 300.000 i 450.000 persones, segons Linguamón, i els parlants es reparteixen entre Astúries i Lleó, a l'Estat espanyol, i a Miranda, a l'Estat portuguès. L'asturià i l'aragonès són les dues úniques llengües minoritzades de l'Estat espanyol que no gaudeixen de reconeixement legal.

Imatge: Manifestació a Uviéu, AsturNews.

Més informació: