Entre totes les lectures de les eleccions parlamentàries a Macedònia celebrades diumenge 1 de juny, dos missatges s'imposen sobre la resta: l'actual primer ministre, Nikola Gruevski, veu reforçada la seva estratègia de mantenir-se intransigent respecte el nom del país, qüestió que, des de l'any 1992, l'enfronta a la veïna Grècia. D'altra banda, l'estatus de la comunitat albanesa, que representa entre el 25 i el 30% de la població total, no està resolt, com han demostrat els enfrontaments que han acabat per marcar els comicis.

Actualment la qüestió albanesa és lluny de representar una qüestió “minoritària”. Malgrat que el partit de Gruevski, l'Organització Revolucionària Macedònia Interior (VMRO–DPMNE), ha aconseguit uns resultats espectaculars, que voregen la majoria absoluta (un 46.89% dels escrutinis), la lògica del sistema de partits macedoni diu que el partit de Govern busca sempre un soci albanès.

Ara fa dos anys (les eleccions han estat anticipades) el malestar entre els dos principals partits albanesos es va disparar precisament per aquesta qüestió: el VMRO-DPMNE va decidir pactar amb el Partit Democràtic Albanès (PDSh), malgrat que el partit més votat havia estat la Unió Democràtica per la Integració (DUI). Aquest cop, el DUI ha obtingut l'11% dels vots, un punt per sobre el seu adversari. Ara toca al VMRO–DPMNE decidir amb quin dels dos pactarà, conscient que hi ha en joc l'estabilitat dins la comunitat albanesa.

No en va, els albanesos van protagonitzar l'any 2001 una revolta armada contra el Govern central per demanar respecte i reconeixement polític i cultural. Arran d'aquests fets, que algunes fonts consideren una guerra civil, els dos bàndols van signar l'acord d'Ohrid, que assegurava la participació albanesa a les institucions i el reconeixement de la seva llengua i cultura.

Reaccions internacionals
Tant la Unió Europea com la OSCE han manifestat ja la seva “preocupació” sobre com s'han desenvolupat les eleccions a Macedònia, especialment pel que fa als territoris de majoria albanesa, on els incidents van obligar a tancar alguns col·legis electorals, fet que va impedir que molts electors poguessin votar. 

Des del punt de vista de Macedònia, és especialment important el parer de la Unió Europea, ja que en bona mesura en depèn que el seu procés d'integració funcioni bé. Actualment, aquest país de majoria eslava viu un bloqueig diplomàtic internacional considerable, perquè Grècia en veta l'ingrés a l'OTAN. En aquest context, l'entrada a la comunitat europea es veu com una de les prioritats, però ara la imatge projectada arran de les eleccions podria alentir-ne el camí.

Més informació:

• Resultats de les eleccions a MIA
  
• AlertNet: FACTBOX-Scenarios for Macedonia after election
  
• MónDivers: Un mort i incidents a les àrees albaneses als comicis de Macedònia
  
• OSCE: Violence in parts of the country tarnishes parliamentary elections, observers in Skopje say
  
• Nationalia: Macedònia celebra eleccions anticipades