Notícia
Bona acollida de la resolució de drets lingüístics entre els ambaixadors del Consell dels Drets Humans
Avui ha tingut lloc una de les fites més importants dels darrers anys en el camí de la promoció i la defensa de la diversitat lingüística. Representants d'EBLUL, CIEMEN, PEN Club Internacional i Linguamón han presentat a la seu del Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides (CDH), a Ginebra (Suïssa), una proposta de text perquè l'ONU aprovi una Declaració Universal dels Drets Lingüístics.
A l'esdeveniment, titulat Linguistic Rights to enhance Human Rights (els Drets Lingüístics, per promoure els Drets Humans), hi han assistit unes quaranta persones, entre ambaixadors o delegats d'ambaixades i representants de les ONG que aquests dies participen a la vuitena sessió del CDH. Aureli Argemí, president del CIEMEN, considera aquesta xifra "tot un èxit". El nombre total d'ambaixadors al Consell és de 47.
Argemí ha destacat també la intervenció del delegat de Mèxic, el qual ha manifestat la possibilitat de "liderar" el procés perquè la resolució sobre drets lingüístics pugui entrar al CDH. Aquest suport s'afegeix al de Bolívia i Armènia, que coesponsoritzaven l'acte d'avui.
Així comença una nova etapa de recerca de suports, que té com a data límit el mes de setembre d'enguany, quan el CDH es reuneixi en la darrera sessió del 2008, l'Any Internacional de les Llengües. Com ha dit el mateix Aureli Argemí, "cal seguir treballant perquè el Consell accepti fer una resolució" sobre els drets lingüístics, tot i que també ha remarcat la "dificultat" d'aquest procés, deguda a la manca de sensibilitat de molts Estats.
L'acte d'avui ha estat organitzat per l'EBLUL, a iniciativa del CIEMEN, i ha comptat amb la participació i el suport de PEN Club Internacional i Linguamón.
Podeu consultar la proposta de resolució aquí.
El contingut de les ponències
Neasa Ní Chinnéide, presidenta d'EBLUL, ha estat l'encarregada d'obrir l'acte, i ho ha fet amb una crida a "fer pressió als Governs i al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides", i ha recordat la idoneïtat de fer-ho durant l'Any Internacional de les Llengües.
També ha parlat Josep M. Terricabras, de Pen Club Internacional, que ha posat l'èmfasi en la "necessitat de distingir els drets lingüístics dels drets culturals".
Aureli Argemí, d'altra banda, ha destacat la tasca feta des de l'aprovació de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, l'any 1996, que ha consistit en la recerca de suports "parlamentaris, institucionals i d'entitats", que han donat "base, credibilitat i garantia" al procés cap al reconeixement dels drets lingüístics.
Finalment, Antoni Mir, de Linguamón, ha reflexionat sobre l'estat de la diversitat lingüística al món, i ha advertit que la meitat de les llengües que es parlen avui dia corren el risc de desaparèixer durant les següents generacions.
D'altra banda, durant els moments de debat s'han tractat tota mena de qüestions relacionades amb el subjecte de la resolució, com la necessitat de defensar la identitat pròpia davant del fenomen de la globalització i també la conveniència de valorar les llengües des d'una perspectiva ecològica: el món està fet sobre la diversitat de lingüística, i cal protegir al igualtat per assegurar la diversitat.
Més informació: