Amb la votació d'aquest cap de setmana a Tarija es tanca un primer cicle de consultes unilaterals que les forces opositores de Bolívia, concentrades en els quatre departaments de l'est del país, han convocat per allunyar-se de les polítiques impulsades pel president Evo Morales des que va arribar al poder, el passat 2006.

Amb xifres força semblants a les de Santa Cruz, Beni i Pando, Tarija ha registrat una victòria clara amb més del 80% dels vots a favor dels estatuts autonomistes, que els quatre prefectes han pactat al marge de la Constitució boliviana. El vot de Tarija és especialment significatiu per les grans reserves de gas natural del seu subsòl, que el converteix en un dels departaments més rics del país.

El Govern bolivià, mentrestant, ha subratllat que els vots negatius i l'abstenció, promoguda per alguns grups indígenes, sumen el 47%.

Un cop celebrades les quatre consultes, els prefectes dels respectius departaments es disposen a encetar un nou pols amb el Govern, basat en dues qüestions principals: intentar estendre l'onada de votacions autonomistes a d'altres departaments del país, i fer campanya en contra del referèndum revocatori que Evo Morales vol celebrar el proper 10 d'agost.

Davant de la crisi, Evo Morales va anunciar que convocaria un referèndum a escala estatal per visualitzar el suport dels ciutadans a el president i el vicepresident del Govern, i als prefectes dels nou departaments del país. Si algun d'aquests rep més vots en contra que el nombre de vots obtinguts l'any 2005, serà automàticament destituït. La convocatòria girarà probablement entorn a la qüestió de l'autonomia dels departaments i de la nacionalització dels recursos naturals.

Segons informa La Razón, els quatre prefectes autonomistes ja han dit que aquesta consulta "no resoldrà la crisi del país".

Bolívia, vora la paràlisi política
Les demandes autonomistes dels quatre departaments de l'est, l'anomenada "mitja lluna", van començar fa tan sols dos anys, amb l'arribada de Morales al poder, que per primer cop va posar sobre la taula qüestions com el final de la exclusió dels indígenes, les reformes agràries o la nacionalització dels recursos. Davant d'aquestes reformes, la mitja lluna va veure en l'autonomisme la possibilitat de neutralitzar les polítiques del Govern central.

Aquesta tensió va provocar que el passat mes de desembre els partits afins al Govern votessin una nova Constitució en solitari, ja que l'oposició va boicotar l'acte oficial, i va endegar la via dels referèndums per aprovar uns estatus departamentals molt més autonomistes, via que l'actual carta magna no contempla. De llavors ençà, Govern i prefectes dels departaments opositors han mantingut algunes converses per tal d'escurçar distàncies, però ara per ara no han aconseguit cap èxit.

Això ha conduït el país a una certa crisi institucional, que al carrer es podria traduir en brots de violència entre seguidors d'un costat i de l'altre, com ja s'ha començat a registrar durant les votacions dels quatre darrers referèndums. De moment, caldrà esperar a veure el suport del qual gaudeix Morales en el referèndum del proper mes d'agost.

Imatge: Mapa dels departaments de Bolívia. En groc, aquells que han celebrat un referèndum d'autonomia.

Més informació:

• ABI: El 47% de tarijeños rechazó estatuto autonómico de Prefecto y cívicos
• La Razón: El ciclo de referendos termina hoy en Tarija
• Nationalia:Victòria dels autonomistes en el primer dels quatre referèndums a Bolívia i Dos departaments més de Bolívia voten un referèndum unilateral d'autonomia