Els partits flamencs i francòfons reaccionen aquest matí a la nova situació de blocatge que viu Bèlgica, després que ahir a la nit el primer ministre Yves Leterme va presentar la seva dimissió davant del rei Albert II. El monarca no ha manifestat encara si accepta o no una renúncia provocada pel fracàs d'unes negociacions que s'arrosseguen des de fa tretze mesos, quan Bèlgica va acudir a les urnes per darrera vegada per triar el Parlament estatal.

Leterme dimiteix perquè ha estat incapaç de posar d'acord els partits flamencs i francòfons sobre la reforma de l'Estat belga, una reforma que gira sobre dos aspectes principals. El primer, la transferència de noves competències de l'Estat federal a les regions (Flandes, Valònia i Brussel·les-Capital). El segon, la divisió del districte electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde (BHV), que agrupa Brussel·les-Capital amb diverses àrees flamenques de l'entorn. Segons la llei belga, a Flandes només es poden votar partits flamencs; a Valònia, francòfons; i a Brussel·les, ambdós. Però aquesta norma es trenca en el cas de la circumscripció de BHV: els municipis flamencs que en formen part poden votar partits francòfons. I això és precisament el que les formacions flamenques volen que deixi de succeir.

Els darrers dies, Leterme havia posat sobre la taula una nova proposta: que les negociacions continuessin més enllà del dia 15 i que els presidents de les regions flamenca i valona hi prenguessin un protagonisme destacat. En això, però, tampoc no hi ha hagut acord. Les formacions flamenques no estan disposades a fer concessions a Flandes mentre que part del partit Leterme (els democratacristians del CD&V) i els seus socis independentistes de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) exigeixen resultats concrets i immediats favorables a l'increment de l'autogovern flamenc.

Reaccions dels partits flamencs

El CD&V, guanyador de les eleccions de l'any passat, ha admès en un comunicat que "deixa córrer" la reforma de l'Estat. El partit considera que la renúncia de Leterme és "la decisió correcta" que calia prendre. Els seus socis de la N-VA (independentistes) han culpat del blocatge els partits francòfons i consideren que el model federal ja ha arribat al seu límit. Els socialistes flamencs (SP.A) reclamen eleccions anticipades si no apareix cap altre líder capaç de treure Bèlgica de la situació en què es troba. Els independentistes del Vlaams Belang -partit habitualment considerat d'extrema dreta- insisteixen que, davant la situació actual, el que ha de fer Flandes és començar a "preparar la fi de l'Estat belga".

Hores d'ara, l'escenari de la convocatòria a les urnes no es pot descartar pas. El rei, ben cert, pot rebutjar la dimissió de Leterme, també pot acceptar-la i encarregar-li la formació d'un nou executiu a un altre líder, però és igualment possible que es miri de solucionar la situació amb uns nous comicis. Encara que, per guanyar temps, hi ha la possibilitat que la nova cita electoral s'ajorni fins a l'any 2009, per fer-la coincidir amb les eleccions regionals i europees. I mentre, es formi un govern tècnic encarregat de gestionar Bèlgica fins llavors.

Crítiques de la premsa belga francòfona

La renúncia de Leterme ha provocat un allau de crítiques en les principals capçaleres de la premsa belga d'expressió francesa. L'Echoqualifica el primer ministre d' "irresponsable" per "abandonar el vaixell en plena tempesta" mentre, per exemple, la "Borsa de Brussel·les continua el seu descens cap als inferns". A Le Soir no són pas més benevolents: veuen Leterme "políticament mort" i asseguren que Bèlgica només té una sortida, "un Estat confederal madur". La Libre Belgique, per la seva banda, constata que el balanç del Govern Leterme mereix "un zero" i acusa el primer ministre de "no haver pres cap iniciativa en tretze mesos".

La premsa flamenca, mentre, es debat entre les crítiques a Leterme i la constatació de la dificultat de dur a terme una reforma de l'Estat belga. Het Laatste Niews escriu que el primer ministre no ha fet altra cosa que "sembrar la confusió" i el Nieuwsblad creu que Leterme mai ha donat la sensació de tenir les coses sota control. Ara bé, la majoria de rotatius coincideixen a assenyalar que la culpa no és pas exclusiva del líder democratacristià, sinó que els partits francòfons, amb les seves reiterades negatives, hi tenen molt a veure. De Standaard va més enllà i afirma que la Bèlgica actual "no es troba en situació de reformar-se". (Un recull més ampli de les editorials flamenques es pot consultar aquí).

Més informació:

• De Standaard: Koning houdt beslissing in beraad
• Flanders News: Premier Yves Leterme resigns
• RTBF: Pas d'accord communautaire : Leterme a présenté sa démission au Roi
• L'Echo: Panorama des réactions des partis

Més informació a la fitxa de Flandes.