La publicació de les balances fiscals per part del Govern espanyol ha provocat que els executius català, valencià i balear hagin coincidit a reclamar la fi d'un sistema d'inversions que consideren injust. Les dades, fetes públiques ahir pel secretari d'Estat d'Economia, Carlos Ocaña, reflecteixen allò que diversos estudis anteriors ja assenyalaven: els Països Catalans paguen molt més del que reben. El territori més perjudicat són les Illes Balears, amb un dèficit fiscal del 14% quan les balances es calculen pel mètode del flux monetari. Catalunya es troba en segon lloc, amb un dèficit al voltant del 8,70%. En tercer lloc se situa el País Valencià, amb el 6,40%.

Les formes d'entendre la qüestió, però, són prou diferents. El Govern català, per boca del seu conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha proposat que es conformi una "aliança" de territoris perjudicats (bàsicament, serien els Països Catalans més la Comunitat de Madrid) perquè l'Estat s'avingui a modificar el sistema. Per Huguet, informa l'Avui, les dades mostren que "el model és injust i insuficient" i que es troba "lluny del que hauria de ser un sistema federal". El Govern considera que les balances no s'han de "barrejar" amb la negociació del finançament, però alhora apunta que "donen arguments per dir que això no pot continuar així".

El president valencià, Francisco Camps, s'ho mira d'una altra manera. Camps, explica Levante, ha començat per recordar que el seu govern mai ha demanat que es publiquin les balances ("se'ls va acudit als nacionalistes [catalans]", ha dit) però, a rengló seguit, les ha esgrimit per afirmar que el País Valencià és "la comunitat pitjor finançada". Això sí, el president també ha aprofitat per demanar, a la llum del que aporta i el que rep el País Valencià, "la solidaritat de la resta de compatriotes [es refereix als espanyols, evidentment] en matèria d'aigua".

Més a prop del discurs català que del valencià s'ha situat Francesc Antich, president de les Illes Balears (el territori més mal parat pel desequilibri fiscal provocat pel sistema espanyol). Pel cap de govern, les dades demostren la "necessitat" que les Illes obtinguin un millor finançament perquè, en la seva opinió, el sistema actual "impedeix que les Balears creixin com haurien de fer-ho". Les Balears, a més, reivindiquen que el finançament de l'arxipèlag hauria de tenir en compte els costos addicionals que genera la insularitat als seus residents.

Els partits volen un finançament més adequat

Tots els partits del país han reclamat que Espanya acordi un millor sistema de finançament a Balears, Catalunya i País Valencià a la llum de les xifres de les balances. A Catalunya, CiU ha qualificat la situació d' "espoli fiscal" i ha remarcat que la referència a les dades fetes públiques pel ministeri seran "del tot necessàries" a l'hora de negociar un nou finançament per al Principat. El PSC ha dit que les xifres mostren que "Catalunya és solidària, però aquesta solidaritat no pot anar mai en contra dels seus interessos". Per ERC, "el dèficit fiscal català és estructural i crònic", cosa que "posa fre" a l'economia catalana. En opinió d'ICV, "les dades demostren que les crítiques que sempre ha rebut Catalunya per manca de solidaritat estan totalment fora de lloc".

Al País Valencià, el Bloc ha denunciat que el sistema "penalitza" el poble valencià i ha culpat el Govern del PP de no tenir model de finançament alternatiu a l'actual. En canvi, el PSPV ha desvinculat la publicació de les balances de la negociació del finançament, ha recordat que els impostos els paguen les persones i no els territoris i ha insistit que "paga més qui més té".

Mentre, a les Illes, Unió Mallorquina ha qualificat d'"escandalós" el dèficit que pateix el país i ha assenyalat que situació actual posa les Balears en "perill de col·lapse dels serveis públics". Per UM, als pressupostos de 2009 hauria d'estar "tancat el nou sistema de finançament". El Bloc per Mallorca també ha reclamat el "punt i final de l'espoli" illenc per part de l'Estat.

Madrid deixa clar que no canviarà el sistema

Molt interessants, també, les reflexions que el secretari d'Estat d'Economia ha fet en relació amb les dades presentades. Ocaña no tan sols no ha admès que el sistema actual provoqui perjudicis als territoris que més aporten, sinó que ha assegurat que "el sistema funciona" perquè permet "una distribució de la renda territorial i personal més equitativa". A més, Ocaña ha remarcat que les balances "no són un document econòmic que es pugui traslladar de cap manera al debat del finançament autonòmic".

Més informació:

• VilaWeb: Les balances fiscals accentuen la reivindicació d'un finançament més just
• Diari de Balears: L'Estat reconeix l'espoli
• Pàgina 26: Balances fiscals: una realitat i tres interpretacions
• Avui: La publicació de les balances desferma la lluita territorial

Més informació a la fitxa dels Països Catalans.