Notícia
La Plataforma per la Llengua recupera el manifest que reivindica el català com a “eina d'inclusió social”
La Plataforma per la Llengua va presentar anit l'edició del manifest que es va donar a conèixer fa encara no tres mesos amb motiu de la diada de Sant Jordi. El text, signat per 23 entitats d'immigrants, aposta perquè el català esdevingui "factor d'inclusió social" i vincula la defensa d'aquest idioma amb la de "totes les llengües". L'acte, celebrat a l'Ateneu Barcelonès, va constituir la reivindicació d'un model lingüístic en positiu per a Catalunya i, de pas, una resposta al Manifiesto dels autodenominats "intel·lectuals" espanyols, d'El Mundo, de Rosa Díez i de Ciutadans.
L'edició del manifest va anar acompanyada de la presentació d'un vídeo (el podeu veure clicant aquí) que recull les activitats que les entitats d'immigrants van organitzar a Barcelona el passat 23 d'abril. A l'acte hi van assistir no tan sols representants de les associacions sinó també el president del Parlament, Ernest Benach, l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i els secretaris de Política Lingüística, Bernat Joan, i d'Immigració, Oriol Amorós.
Els dos textos, posats de costat
Les diferències entre ambdós textos són notables, la primera de les quals -i una de les més importants- el panorama lingüístic de Catalunya que tots dos retraten. El manifest "El català, llengua comuna" dibuixa un país on "l'arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 250 llengües". Una situació en la qual les entitats signants del text "ofereixen" les seves "llengües i cultures d'origen per enriquir aquest país".
L'aposta del Manifiesto és diametralment oposada: al que ells anomenen "autonomies bilingües" només es parlen dues llengües: l'espanyola, no caldria sinó, i la "cooficial". Totes les altres, que el manifest del català reivindica ("aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en amazic o en àrab", diu el text), com si no hi fossin.
Reivindicació de la igualtat i la diversitat contra l'"asimetria"
Les entitats del manifest de la Plataforma consideren que "la defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües", perquè, diuen, "volem que en els nostres països d'origen la llengua pròpia sigui compartida per tothom". En alguns casos, de fet, aquests idiomes han de lluitar en els seus països respectius contra la pressió d'altres llengües molt potents (el wòlof amb el francès, el quítxua i el gallec amb l'espanyol i l'amazic amb l'àrab i el francès, per exemple).
Això, per als signants del Manifiesto, no té cap importància ni per al català, ni per al basc, ni per al gallec: el text consagra el dret dels castellanoparlants que viuen als Països Catalans, al País Basc i a Galícia a ignorar aquests idiomes. En canvi, no aplica la mateixa medecina a la llengua espanyola, que és "l'única la comprensió de la qual pot ser-li suposada a qualsevol efecte a tots els ciutadans espanyols". I és que els "intel·lectuals" no tenen recança a afirmar que, entre les llengües parlades al territori de l'Estat, ha d'existir "asimetria" (aquesta paraula, subratllada a l'original) entre l'espanyola i totes les altres.
D'altra banda, les associacions d'immigrants de Catalunya recorden que la llengua és un "instrument d'aproximació" i en rebutgen l'ús "com a arma d'enfrontament polític". El text advoca per "desfer les fronteres que ens separen" i per fer servir el català com a forma "millor" i "més fàcil d'implicar-se en la societat civil".
Al Manifiesto, per contra, es pot llegir com els seus autors eleven l'espanyol a la categoria de "llengua política comuna" (i la paraula "política" també apareix subratllada), cosa que, afirmen, és "una enorme riquesa per a la democràcia". Les consideracions d'inclusió social, d'implicació amb el país i de defensa de la diversitat lingüística que xopen el manifest del català són totalment absents del text dels nacionalistes espanyols.
Més informació: