Les llengües minoritzades han estat reconegudes per primer cop a la història a la Constitució de la República Francesa. Diputats i senadors, reunits en congrés a Versalles, van donar el seu sí a la reforma constitucional impulsada pel Govern de la Unió per un Moviment Popular (UMP) que admet l'existència d'altres idiomes fora del francès. L'article 75 del màxim text legal francès diu a partir d'ara que "les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França".

La votació, com es preveia, ha estat molt ajustada, per l'oposició socialista a una reforma que no els satisfà, entre d'altres coses perquè la veuen "presidencialista". Era necessari que tres cinquenes parts dels representants votessin a favor de la modificació. El resultat final ha estat de 539 vots a favor i 357 en contra. El mínim de sufragis favorables necessaris perquè el canvi tirés endavant era de 538. Els membres de la UMP i els seus aliats del Nou Centre han votat a favor de la modificació, així com part del Partit Radical d'Esquerra. Els comunistes i els socialistes (excepte l'exministre Jack Lang) s'han expressat en contra, mentre que entre els centristes hi ha hagut divisió d'opinions.

Un avenç significatiu o massa limitat?

Les lectures que es poden fer d'aquesta aprovació són diverses. D'una banda, els crítics assenyalen que aquest reconeixement, a la pràctica, no comportarà grans avanços per a les llengües minoritzades. Ho va deixar ben clar el senador de la UMP Jean-Jacques Hyest fa uns dies: "Aquest article [el 75] no ofereix cap dret nou, i la jurisprudència del Consell Constitucional recorda que el francès ha de ser utilitzat obligatòriament a l'esfera pública, de conformitat amb l'article 2 de la Constitució". Només el francès continuarà sent oficial, per tant, i els més de 70 idiomes que es parlen al territori estatal (a la metròpoli i a les diverses dependències d'ultramar) s'hauran de conformar amb altres esferes.

De l'altra banda, però, es pot afirmar que aquest reconeixement ha trencat l'històric tabú de les llengües dites regionals a França. La doctrina oficial era, fins fa poc, que a França només hi havia una llengua -el francès- perquè així ho deia la Constitució. Ara, això ha acabat: els diputats i els senadors han debatut sobre aquests idiomes al Parlament. No sols això: un diputat, el nord-català Daniel Mach, va gosar d'adreçar-se breument a l'Assemblea Nacional en català, un fet sense precedents. El debat ha arribat fins al president de la república, Nicolas Sarkozy, qui s'ha manifestat a favor de preservar la diversitat lingüística a França i ha negat que l'ús de diverses llengües hagi de "trencar" la unitat de l'Estat.

Una de les veus que han defensat amb més insistència les llengües minoritzades ha estat la del vicepresident de l'Assemblea Nacional, el bretó Marc Le Fur. Només conèixer-se l'aprovació de la reforma, Le Fur ha assenyalat que el canvi és una "gran satisfacció", però ha matisat que "la lluita per les llengües regionals no ha acabat". Efectivament, la presència del català, del bretó, de l'occità, del cors o del basc en àmbits tan essencials com l'escola o els mitjans de comunicació encara es troba sota mínims, i el reconeixement d'aquestes llengües com a "patrimoni" no canviarà tot sol aquesta situació.

Una llei de desenvolupament

L'entrada de les llengües minoritzades a la Constitució obre la porta a què es pugui dur a terme una de les promeses de Sarkozy i de la seva ministra de Cultura, Christine Albanel: aprovar una llei de llengües durant l'any 2009 que doni drets als parlants d'aquests idiomes. En aquest sentit s'ha expressat l'Institut d'Estudis Occitans, institució que fa uns dies reclamava la redacció d'aquesta llei i la creació d'una cadena de televisió pública en occità. També el Consell Cultural de Bretanya considera que la nova situació "obre el camí a una legislació que ha de permetre un veritable desenvolupament de les nostres llengües".

Un sondeig veu la ciutadania favorable a la diversitat lingüística

Alguns diaris també han volgut conèixer l'opinió de la ciutadania i han elaborat estudis d'opinió. És el cas d'Ouest France, el sondeig del qual ha revelat que el 68% dels francesos estan a favor del reconeixement dels idiomes minoritzats, una xifra que puja al 80% en el cas dels menors de 30 anys. I si algú pensava que la defensa dels idiomes dits regionals era una qüestió de camperols, l'estudi del rotatiu francès ho nega: els enquestats que viuen a París i rodalia estan més a favor de preservar la diversitat lingüística (69%) que no pas els que viuen a municipis de menys de 2.000 habitants (65%).

Més informació

• La notícia de la reforma, als diaris francesos d'abast estatal: Le Monde, Le Figaro, Libération
• Diaris catalans: Avui, El Punt, VilaWeb, Racó Català, Món Divers
• Mitjans d'altres minories de l'Estat francès: Iparralde.eu, Oui au breton, Radio Alta Frequenza
• Seguiment a Nationalia:França modifica la Constitució per incorporar el reconeixement de les llengües minoritzades, L'assemblea francesa acorda de nou introduir les llengües minoritzades a la Constitució i El reconeixement de les llengües minoritzades de França supera el penúltim escull