Kirkuk, una de les principals ciutats del nord de l'Iraq i capital d'una regió molt rica en petroli, ha patit un dels seus pitjors atacs violents des de la invasió nord-americana de 2003. Dilluns 28, una suïcida va fer-se esclatar en una manifestació de kurds que protestaven contra una nova llei electoral iraquiana i va matar 22 persones, segons xifres de Reuters AlertNet. El que va seguir a la matança va un esclat de violència de la multitud kurda contra la minoria turcmana de la ciutat. Tot plegat, mentre fa mesos que s'hauria d'haver celebrat un referèndum per decidir si Kirkuk s'integra a la Regió Autònoma del Kurdistan o roman sota control directe del Govern iraquià.

La protesta que s'estava celebrant als carrers de la ciutat anava dirigida contra una llei aprovada pel Parlament de l'Iraq el passat dia 22, en la qual els diputats van decidir que a final d'aquest 2008 se celebraran eleccions provincials a tot el territori estatal. Aquesta llei, però, va ser aprovada sense el concurs dels parlamentaris kurds (de fet, només va rebre 127 vots dels 275 diputats que formen la cambra de representants), i l'endemà, el president de l'Iraq, el kurd Jalal Talabani, va dir que s'oposaria a aquesta norma.

Temor kurd a quedar en minoria

Per què aquesta oposició kurda? Segons explica aquest article de The New York Times, la llei proposava la creació d'un nou Consell Provincial de Kirkuk format per deu kurds, deu àrabs, deu turcmans i dos cristians. Això deixava els kurds en minoria, cosa que aquests no estan disposats a acceptar. I és que els kurds recorden que Kirkuk és una ciutat històricament kurda, i que bona part dels actuals residents àrabs hi van ser instal·lats pel règim de Saddam Hussein per alterar-ne la composició ètnica, alhora que milers de kurds, turcmans i assiris (Human Rights Watch parla de 120.000 persones) en van ser expulsats entre 1991 i 2003. Un cens de 1957, de fet, mostrava que gairebé dues terceres parts de la població era kurda.

Els kurds volen que es dugui a terme un cens a la ciutat perquè se sàpiga quina és la situació demogràfica actual. Si s'ha de fer cas de la votació per al Consell Provincial de Kirkuk de 2005, sembla que al conjunt de la província els kurds són majoria (la llista unitària que els partits kurds van presentar-hi va aconseguir la majoria absoluta). Però, en última instància, el que reclamen els kurds és que se celebri el referèndum sobre la integració o no de Kirkuk al Kurdistan autònom. Aquesta votació està prevista a la Constitució iraquiana, i de fet, s'havia d'haver celebrat el 15 de novembre de 2007. El desacord entre kurds, àrabs i turcmans (aquests dos darrers grups no volen formar part del Kurdistan) la va fer impossible, i a dia d'avui, encara està ajornada sense que se sàpiga quan es podrà votar. Aquesta incertesa, han assenyalat els líders de la Regió Autònoma del Kurdistan, podria acabar provocant un enfrontament armat a la zona.

Els turcmans demanen protecció

Tinguin raó o no els líders kurds, el cert és que després de l'atemptat d'ahir, grups de kurds desesperats per la matança es van dirigir cap a les oficines dels partits turcmans i hi van calar foc, segons explica l'International Herald Tribune. Almenys 25 turcmans van resultar ferits. Davant dels fets, el president del Front Turcman Iraquià, Saadettin Ergeç, ha demanat que les Nacions Unides s'impliquin en el manteniment de la pau a Kirkuk, cita Turkish Press. La minoria turcmana de l'Iraq està considerada una aliada de Turquia a la zona. Ankara ha amenaçat anteriorment que qualsevol agressió kurda contra els turcmans podria desencadenar una invasió de l'exèrcit turc al Kurdistan de l'Iraq.

Més informació:

• Al Jazeera: Kirkuk blast kills 22 Iraqi protesters
• Kurdish Globe: Kirkuk demo demands elections on time
• MónDivers: Les eleccions iraquianes causen un nou desacord entre kurds i àrabs
• International Crisis Group: Iraq and the Kurds: Resolving the Kirkuk Crisis (informe sobre la ciutat)