Amb l'extradició de Radovan Karadzic al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII), a la Haia, l'òrgan judicial de les Nacions Unides té a la seva disposició el presumpte criminal de guerra de més rang que restava lliure fins fa poques setmanes. Karadzic, que ha arribat a la presó neerlandesa de Scheveningen aquest matí, està acusat de crims contra la humanitat, genocidi, extermini, assassinat, persecucions i deportacions, entre d'altres (tots els càrrecs es poden consultar a l'informe del TPII sobre l'exlíder serbobosnià).

Karadzic ha estat lliurat a la Haia per les autoritats sèrbies, després que va ser detingut a Belgrad el passat 21 de juliol. El Govern serbi ha confirmat, per boca del director de la Oficina de Cooperació amb el Tribunal de la Haia, Dusan Ignjatovic, que l'extradició de Karadzic s'ha fet després que hagi vençut el termini per presentar-hi apel·lacions. Ignjatovic ha assegurat que el lliurament del presumpte genocida és una prova més que la col·laboració de les autoritats sèrbies amb el Tribunal és "més que satisfactòria", i ha recordat que, de 1.700 peticions de l'òrgan judicial, més del 95% han estat resoltes "completament".

Més de 160 processos

A dia d'avui, el TPII ha processat més de 160 persones pels càrrecs que està capacitat per jutjar: genocidi, crims contra la humanitat, violacions greus de les Convencions de Ginebra de 1949 i violacions dels drets de la guerra. El tribunal ha sentenciat a diferents penes de presó aproximadament la meitat dels processats: serbis, croats i bosnians musulmans de Bòsnia i Hercegovina, serbis i croats de Croàcia, serbis de Sèrbia i albanesos de Kosovo. Fins ara, la sentència més dura ha estat la que el Tribunal va dictar contra Stanislav Galic, un oficial de l'exèrcit serbobosnià trobat culpable de crims contra la humanitat, assassinat, violació dels drets de la guerra i atacs indiscriminats contra la població civil de Sarajevo. Galic va ser sentenciat el 2003 a 20 anys de presó, però el 2006 se li va ampliar la condemna a cadena perpètua.

Karadzic, president de la República Sèrbia de Bòsnia entre 1992 i 1995, és un dels polítics de més rang que s'ha d'enfrontar al TPII. Prèviament, pel banc dels acusats de la Haia han desfilat altres figures rellevants. Slobodan Milosevic, successivament president de Sèrbia (1989-1997) i de Iugoslàvia (1997-2000), va ser acusat de crims contra la humanitat però va morir el 2006 abans que el tribunal dictés sentència. El seu successor a la presidència sèrbia, Milan Milutinovic, té pendent un judici per crims de guerra. La successora de Karadzic a la presidència de la República Sèrbia de Bòsnia, Biljana Plavsic -considerada una extremista fins i tot entre els cercles ultranacionalistes serbis-, va ser sentenciada a 11 anys de presó, pena que actualment compleix a Suècia.

Mladic i Hadzic, encara lliures

Resten encara dos acusats, ambdós de força rang, fugitius de la justícia internacional. Un és l'antic cap militar dels serbis de Bòsnia, Ratko Mladic, considerat la mà dreta de Karadzic durant el conflicte bosnià. Des de la fi de la guerra, el 1995, s'ha dit que Mladic podria estar amagat a Bòsnia, a Sèrbia o a Montenegro. L'altre escàpol és Goran Hadzic, líder de la República de la Krajina Sèrbia (un estat autoproclamat a les zones de majoria sèrbia de Croàcia). Algunes informacions apunten que es troba amagat a Bielorússia. En relació als dos fugitius, el Govern serbi ha afirmat que el lliurament de Karadzic demostra que Sèrbia "no està donant refugi" ni a Hadzic ni a Mladic.

Més informació:

• Le Courrier des Balkans: Radovan Karadžić est arrivé à La Haye : il est temps d'en finir avec le mythe
• Balkan Insight: Karadzic to Appear at Tribunal on Thursday
• B92: Karadžić extradited to Hague Tribunal