Notícia

Els tres negociadors 'reials' aconsegueixen ajornar el debat sobre la reforma de Bèlgica fins al setembre

La principal coalició flamenca reclama una “estructura estatal confederal” · Desacord sobre la participació del Govern brussel·lès a les negociacions entre flamencs i francòfons

Fins a la segona meitat de setembre. És el nou termini que el rei de Bèlgica, Albert II, ha donat als tres mediadors designats fa dues setmanes perquè trobin una sortida a la crisi política belga, que s'arrossega des de fa més d'un any. El monarca torna a guanyar temps, deixa passar les vacances i encetarà un nou curs polític amb el mateix assumpte damunt la taula: com s'han de relacionar flamencs, valons i brussel·lesos en el marc de l'Estat belga.

Els negociadors reials (els francòfons Raymond Langendries i François-Xavier de Donnea i el germanòfon Karl-Heinz Lambertz) van explicar ahir que, durant aquests darrers dies, han fet "progressos". Sense detallar quins han estat aquests avanços, el trio negociador ha dit que hi ha un acord general sobre el fet que "tothom" ha d'estar representat a les converses, tant el Govern federal belga com els executius subestatals. Tot plegat, dirigit a assolir una "profunda reforma de l'Estat", explica De Redactie.

L'acord sobre qui ha de participar a les negociacions, però, no és pas tan de color de rosa com ho pinten els mediadors. Si bé tothom veu clar que a la taula s'hauran d'asseure els governs belga i flamenc, no és pas tan evident quina representació han de tenir els francòfons. La discussió està al voltant de si ha de ser una negociació tête-à-tête entre la comunitat flamenca i la francòfona (seria un diàleg d'un a un) o bé si a les converses han de ser presents les tres regions federades: Flandes, Valònia i Brussel·les, cosa que dibuixaria un escenari de dos líders francòfons davant d'un de sol de flamenc.

Avançar cap a la confederació

La coalició de democratacristians flamencs i independentistes de centredreta (CD&V i N-VA), que va ser la llista més votada a les eleccions belgues del passat 2007, va emetre ahir un comunicat en què detalla els set punts que, sota el seu punt de vista, s'han de complir perquè la negociació arribi a bon port. El primer és que les converses "han de conduir cap a una estructura estatal confederal". El segon és que la negociació l'han de dur a terme els ministres-presidents de les dues comunitats (francòfona i flamenca) i que, a tot cas, i en aquells qüestions que "afectin les seves competències", es podran unir representants brussel·lesos de la comunitat germanòfona.

Com els democratacristians, el partit de centreesquerra Vlaams Progressieven també s'ha mostrat partidari de convertir Bèlgica en una confederació i que, per assolir-ho, la millor manera és un diàleg directe entre comunitats (flamencs davant francòfons), i no pas regions. Els nacionalistes de dretes del Vlaams Belang, com és habitual, rebutgen qualsevol negociació i advoquen per la independència de Flandes amb Brussel·les com a capital. Els liberals i els socialistes, per la seva banda, donen suport a les converses i no concreten com ha de ser el model d'Estat resultant.

Un trio format després de la dimissió de Leterme

L'equip negociador de Langendries, De Donnea i Lambertz va ser format pel monarca belga després que el primer ministre de Bèlgica, Yves Leterme, presentés la seva dimissió davant la impossibilitat de posar d'acord flamencs i francòfons sobre una reforma estatal el passat 15 de juliol. Albert II, però, no va acceptar la renúncia i va encarregar als tres mediadors que busquessin una sortida a la crisi política. Un dels problemes que encara no s'han resolt és el futur de la circumscripció electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde, que els flamencs volen que desaparegui, a la qual cosa els francòfons s'oposen.

Més informació:

 

Més informació a la fitxa de Flandes.