Notícia

El conflicte de Transnístria es reactiva amb la guerra de Geòrgia

A mesura que la situació s'estabilitza a Geòrgia, moltes mirades es posen sobre l'altra república autoproclamada d'Europa · Igual que Ossètia del Sud i Abkhàzia, Transnístria gaudeix d'una independència de facto des de fa més de deu anys, i manté unes excel·lents relacions amb l'Estat rus.

Ara que amb la -sembla- definitiva retirada de les tropes russes de territori georgià es pot donar la guerra entre Geòrgia i Rússia per acabada, recomença el joc de la diplomàcia, on cada petit moviment pot fer canviar l'equilibri de forces entre els dos blocs que després d'aquest conflicte armat han quedat especialment delimitats. Hi ha un punt calent que s'està perfilant com el possible relleu de l'actualitat informativa.

Es tracta de Transnístria, una llarga i estreta franja de terra encaixada entre Moldàvia i Ucraïna que, juntament amb Ossètia del Sud, Abkhàzia, l'Alt Karabakh i el Xipre del Nord, es troba en el club de les repúbliques independents de facto, que no gaudeixen del reconeixement oficial de cap -o gairebé cap- estat. Oficialment dins de territori moldau, Transnístria va declarar la seva independència l'any 1990 i, després d'una guerra contra Moldàvia el 1992, es va equipar amb els mecanismes propis d'un Estat democràtic: sistema de partits, i Parlament i Govern amb seu a Tiraspol, la capital.

Des de la seva declaració d'independència i la posterior guerra, Transnístria ha comptat sempre amb el suport explícit de Rússia que, tot i no haver-ne reconegut l'estatus d'Estat sobirà, l'ha defensat davant de Moldàvia a escala diplomàtica i militar: igual que a Ossètia del Sud i Abkhàzia, hi té tropes de manteniment de la pau.

Fa deu dies el president de Transnístria, Igor Smirnov, va aprofitar la repercussió internacional del conflicte entre Geòrgia i Rússia, per denunciar "l'agressió llençada pels nacionalistes georgians", i no va dubtar en fer un paral·lelisme entre les dues situacions: "si les normes europees es recolzen en aquest tipus de democràcia, llavors l'elecció d'Abkhàzia, Ossètia i Transnístria cap a l'estatització està ben fonamentada". I encara va advertir que "si Europa realment desitja la pau i la calma, cal que no dubti en reconèixer la nostra independència".

Tampoc a l'altre bàndol hi ha dubtes pel que fa a la semblança entre els dos conflictes. Aquesta setmana el president de Romania, Traian Basescu, ha advertit que "tots els mecanismes a Transnístria estan tensats al màxim, i el conflicte podria esclatar només que les condicions polítiques apareguessin", i ha afegit que "els esdeveniments de Geòrgia ens han agafat desprevinguts. Una repetició a una altra zona etiquetada com a conflicte congelat és possible". D'altra banda, The Moscow Times parlava avui de la petició d'ajut que el president de Moldàvia, Vladimir Voronin, ha fet a la Unió Europea per ajudar a Chisinau a "resoldre la crisi amb la regió separatista de Transnístria de forma pacífica".

Més informació: