A vegades, l'esport pot servir per llimar rivalitats i ajudar a trobar punts de contacte entre dos adversaris regionals que fins ara havien tingut ben poques relacions. Arran del partit que aquest dissabte enfrontarà les seleccions estatals d'Armènia i Turquia en la ronda classificatòria per al mundial de futbol de 2010 el president armeni, Serge Sarkisian, ha aprofitat per convidar el seu homòleg turc, Abdullah Gül, a assistir a l'esdeveniment i alhora protagonitzar un pas històric en la història recent dels dos països. Després d'alguns dies de silenci, i malgrat l'oposició d'alguns sectors dins de Turquia, Armènia i també l'Azerbaidjan, Gül ha acceptat la invitació. 

Mai, des que Armènia va declarar la seva independència l'any 1991, un cap d'estat turc ha visitat l'exrepública soviètica. De fet, les relacions diplomàtiques entre Ankara i Erevan han estat pràcticament nul·les, i la frontera entre els dos Estats roman tancada des de l'any 1993. Les raons es concentren en dos punts claus: la contínua negació del genocidi armeni per part de l'Estat turc, i el conflicte de l'Alt Karabakh.

Un veïnatge conflictiu
L'esdeveniment d'aquest dissabte és només un primer pas per a avançar cap a la resolució de les dues qüestions, si bé un resultat a curt termini és ben poc probable. A Turquia, la simple menció de les paraules 'genocidi armeni' són una ofensa a l'Estat. Això, però, podria estar canviant a poc a poc, com proven les mostres de solidaritat amb els armenis que molts turcs van manifestar després de l'assassinat de l'escriptor armeni Hrant Dink. D'altra banda, la comunitat internacional, i especialment la Unió Europea, és cada cop més partidària de pressionar l'Estat turc perquè reconegui el genocidi armeni, cosa que a llarg termini també podria donar resultats.

Pel que fa al conflicte de l'Alt Karabakh, Turquia actua bàsicament com aliada d'una de les dues parts, l'Azerbaidjan. L'any 1993, poc després de la independència d'Armènia, va esclatar una guerra entre l'Azerbaidjan i l'Alt Karabakh, un territori de majoria armènia dins de les fronteres àzeris, que l'any 1988 havia proclamat la seva annexió a Armènia. El Karabakh tenia tot el suport d'Erevan, mentre que Turquia facilitava armament i logística al seu aliat. Arran d'aquest conflicte, precisament, Ankara va tancar la frontera i va començar a practicar una política d'aïllament del seu veí a escala diplomàtica i material. Els dos grans projectes energètics de la regió, un oleoducte i un gasoducte, uneixen Baku, a l'Azerbaidjan, amb ciutats turques com Ceyhan o Erzurum sense passar per Armènia.

Més informació:

• NouvelObs.com: Visite historique d'Abdhullah Gül en Arménie
• Nationalia: Representants d'Armènia i l'Azerbaidjan es reuneixen formalment