Notícia

Govern i oposició de Bolívia inicien converses per resoldre la crisi

Enfrontaments entre indigenistes partidaris del Govern i seguidors dels departaments opositors han provocat desenes de víctimes durant la darrera setmana · Un dels quatre prefectes autonomistes ha estat arrestat, acusat d'instigar l'assassinat d'almenys 15 indígenes · La majoria de governs d'Amèrica Llatina donen suport al president Morales.

Dimecres va tenir lloc la primera reunió entre el president de Bolívia, Evo Morales, i els líders de dos dels departaments més aferrissadament contraris a l'actual Govern indigenista. És d'esperar que aquest sigui un primer pas per apaivagar les tensions que des de fa mesos divideixen el país en dos, i que han viscut un increment preocupant durant la darrera setmana, amb enfrontaments entre seguidors d'un i altre bàndol, i l'assassinat d'indígenes i camperols a Pando, al nord del país.

Durant la ronda de converses que comença ara es discutiran els temes que són a la base de l'enfrontament. D'una banda, l'autonomia dels departaments, i el seu encaix dins la Constitució. Els prefectes de la "mitja lluna", les quatre regions de l'est del país riques en hidrocarburs, reclamen una àmplia autonomia per tal de minimitzar al màxim les polítiques d'Evo Morales, el primer president indígena de la història de Bolívia. El Govern, alhora, pretén celebrar el proper gener un referèndum sobre la Constitució, document que garanteix més drets a la majoria indígena de la població i que els opositors no accepten.

D'altra banda, es tractarà la qüestió de l'Impost Directe d'Hidrocarburs, una taxa que cobraven els departaments i que Morales va desviar per pagar una pensió universal a tots els majors de 60 anys, amb el compromís que el Govern transferiria als Governs provincials una suma major que aquest impost. Els prefectes de la mitja lluna han demanat la restitució de l'IDH.

A canvi de les concessions en les qüestions anteriors, Morales ha demanat als prefectes la garantia que els seus seguidors abandonaran immediatament els edificis governamentals i instal·lacions energètiques que han ocupat durant la darrera setmana, així com l'aixecament dels bloqueigs de més de trenta carreteres de l'Estat.

Denúncies de massacre
El punt àlgid de la violència ha estat l'assassinat indiscriminat d'indígenes i camperols al departament de Pando, presumptament instigat pel prefecte, Leopoldo Fernández, que ja ha estat detingut per les autoritats. Segons testimonis presencials, un grup de indígenes pro-governamentals van patir una emboscada, a conseqüència de la qual una quinzena van morir i més de cent continuen desapareguts.
El Fiscal General de Bolívia, Mario Uribe, considera Leopoldo Fernández culpable de "massacre" i "genocidi".

Repercussió internacional
El conflicte a Bolívia va prendre una dimensió internacional quan Morales va acusar els Estats Units de fomentar la divisió a Bolívia donant suport als moviments autonomistes, i va expulsar l'ambaixador nord-americà. Al cap de poques hores, Hugo Chavez, president de Veneçuela, va fer el mateix, i Washington va respondre expulsant els ambaixadors bolivià i veneçolà i situant Bolívia a la llista de països que no tenen una política eficient en la lluita contra el tràfic de drogues. Finalment, Bolívia ha rebut el suport incondicional de la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR), que agrupa els dotze estats de l'Amèrica del Sud.

Més informació: