En motiu de la Jornada Europea de les Llengües, el president del CIEMEN, Aureli Argemí, va explicar ahir el procés que aquesta entitat està liderant cap a una Declaració Universal de Drets Lingüístics. Segons Argemí, les iniciatives dutes a terme fins ara es poden resumir en dues concrecions principals: inscriure a les Nacions Unides un document de caràcter oficial, d'una banda, i fer una intervenció oral davant l'Assemblea General, totes dues amb la voluntat de situar a l'agenda internacional la necessitat de garantir el dret de cada individu a parlar la seva pròpia llengua.

Durant l'any 2008, declarat per l'ONU Any Internacional de les Llengües, el CIEMEN ha liderat un procés de 'lobbying' en el si del Consell dels Drets Humans (CDH) de les Nacions Unides, amb l'objectiu de fer entrar la qüestió dels drets lingüístics en l'agenda dels Estats que en formen part. Argemí va destacar que, en aquest procés de presa de contacte amb els Estats, "van haver-hi poques resistències", però que, alhora, "pocs Estats consideren encara que la qüestió dels drets lingüístics sigui prioritària". Preguntat sobre si alguns Estats s'havien mostrat contraris a la iniciativa, Argemí va respondre que "en general hi ha una resposta positiva a la proposta", si bé n'hi ha pocs que "s'atreveixin a liderar el procés, perquè es considera que hi ha una falta de consens" sobre aquesta qüestió.

Argemí també va voler deixar clar que el procés que l'entitat està duent a terme a Ginebra "no parla de polítiques lingüístiques", sinó que pretén que els drets lingüístics siguin reconeguts com a drets humans, que considera que és "el primer pas per assegurar el respecte a la diversitat lingüística".

El president del CIEMEN, que va reconèixer que "el procés està essent més lent del que ens esperàvem", es va mostrar "moderadament optimista" de cara al futur, i va apuntar la recerca de suports entre altres ONG com un dels objectius immediats, així com "seguir fent 'lobby' entre els Estats membres del CDH". Argemí també va anunciar que l'any que ve està previst que se celebri, al si de l'ONU, una Jornada Internacional dels Drets Lingüístics.

El camí cap a una Declaració Universal
A principis del 2008, CIEMEN va veure la necessitat d'aprofitar l'Any Internacional de les Llengües per donar una major visibilitat al discurs de la defensa de la diversitat lingüística. A través de l'EBLUL (Agència Europea per a les Llengües Minoritzades), que té estatus consultiu a l'ECOSOC i de la qual el CIEMEN és membre, es va organitzar el mes de juny un acte a Ginebra amb d'altres entitats catalanes i internacionals, en paral·lel amb la vuitena sessió del CDH, al qual van assistir-hi ambaixadors i altres representants dels Estats, així com membres d'organitzacions no governamentals. Durant l'acte, titulat "Els Drets Lingüístics, per promoure els Drets Humans", es va presentar una proposta de resolució, amb la intenció que alguns Estats la fessin seva i la presentessin a la sessió de setembre del CDH.

Tot aquest procés ha anat acompanyat d'una sèrie d'entrevistes amb els ambaixadors, tot aconseguint així el compromís d'Estats diversos com Mèxic, Bolívia, Xile, Armènia o Nigèria.

A la sessió de setembre, finalment, es va fer un pas més i Aureli Argemí, de nou sota el paraigües d'EBLUL, va participar a la reunió plenària del CDH, amb una intervenció oral que demanava als Estats que encomanin al Comitè Assessor del CDH que estudiï el tema i presenti un projecte de Declaració, avançant així en els tràmits necessaris per aprovar una Declaració Universal de Drets Lingüístics que sigui complement de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Els orígens de la reivindicació d'una Declaració
El CIEMEN ha considerat des de sempre la defensa de la diversitat lingüística com un dels seus eixos principals. La dècada dels noranta el CIEMEN va liderar un procés que va culminar, l'any 1996, amb l'aprovació a Barcelona de la Declaració Universal de Drets Lingüístics (DUDL), per part de 61 ONG, 41 centres del PEN Club Internacional i 40 experts d'arreu del món. Era una primera fita dins de la qüestió de la defensa de la diversitat lingüística al món. Aquest document, malgrat no estar vinculat a les Nacions Unides, fou assumit per centenars d'organitzacions i institucions públiques d'arreu del món.

Més informació:

• Podeu consultar el vídeo de la intervenció en espanyol i anglès. Tots els vídeos de la sessió són disponibles aquí.
• També podeu llegir el text de la intervenció aquí.
• Nationalia: Aureli Argemí reivindica a les Nacions Unides una declaració universal de drets lingüístics i Bona acollida de la resolució de drets lingüístics entre els ambaixadors del Consell dels Drets Humans.