Notícia
La nova Constitució de l'Equador, un avenç per als drets col·lectius dels pobles indígenes
La reforma constitucional impulsada pel president de l'Equador, Rafael Correa, ha obtingut el suport de més del 65% de la població en el referèndum celebrat aquest diumenge al país. La Constitució representa un avenç important per a les llengües originàries -en major o menor mesura- així com per a l'autonomia dels pobles indígenes.
En primer lloc, la nova Carta Magna estableix que el quítxua i el shuar, dues de les llengües indígenes de l'Equador, són “idiomes oficials de relació intercultural”, la qual cosa significa que, si bé no gaudeixen del mateix estatus que l'espanyol -llengua oficial de l'Estat-, sí que va més enllà de l'estatus anterior, quan només eren llengües oficials a les zones on habiten els seus parlants, i no pas al conjunt del territori. En aquest estatus s'han quedat la resta de llengües ameríndies, que en total sumen prop d'una desena.
L'altre apartat important fa referència als nous drets que la Constitució garanteix als pobles indígenes: “la propietat imprescriptible de les seves terres comunitàries", a la "consulta prèvia sobre plans i programes de prospecció, explotació i comercialització de recursos no renovables", a "no ser desplaçats de les seves terres ancestrals" i a "desenvolupar el sistema d'educació intercultural bilingüe". La Carta Magna també deixa oberta la possibilitat que aquests pobles creïn districtes autònoms, alhora que preveu la descentralització estatal a nivell polític, administratiu i financer.
El text, de caire socialista, posa l'èmfasi en una millor distribució de la riquesa a través de la intervenció de l'Estat, i pretén garantir l'accés “a la educació, salut, feina i habitatge”. L'oposició l'ha criticat en considerar que dóna massa poders al Govern, i també que “va contra la família”, ja que preveu matrimonis homosexuals i el control de la natalitat per part de les mares.
Més informació