Notícia

Els partits de Frísia, units per reclamar el reconeixement del frisó a la Constitució neerlandesa

La carta magna no mencionava cap llengua fins ara, quan el ministre de l'interior ha proposat incloure-hi només el neerlandès · Actualment el frisó és oficial a la província de Frísia i és la segona llengua més parlada al país.

El ministre d'interior dels Països Baixos, Guusje ter Horst, ha anunciat aquesta setmana que "estudiarà la possibilitat d'incloure la llengua frisona a la Constitució", segons informa Eurolang. Aquesta ha estat la primera conseqüència de la campanya dels partits de la província de Frísia, que va començar quan el ministre d'interior va anunciar la proposta d'incloure només el neerlandès a la carta magna.

Fins ara, la Constitució no incloïa cap referència a les llengües de l'Estat, si bé la llei atorga el caràcter d'oficial al neerlandès, a tot el país, i al frisó, a la província de Frísia. Però fa quinze dies, Guusje ter Horst va presentar una proposta que, amb la intenció de "protegir" el neerlandès, preveia la seva menció en solitari a la Constitució. La resposta dels partits de Frísia va ser crear el Grup d'Acció pel Frisó a la Constitució (Aksjekomitee Frysk yn 'e grûnwet), a partir del qual van començar a dialogar amb els partits d'abast estatal, per convèncer-los de no votar a favor del canvi de la Constitució si no s'hi incloïa la llengua frisona.

Finalment aquest dimecres es va celebrar un manifestació a La Haia, amb activistes i representants del món cultural frisó. La pressió política va aconseguir que el comitè d'afers interns del Parlament neerlandès demanés al ministre d'interior que estudiés la qüestió de les llengües a la Constitució "amb la ment oberta".

Segons Eurolang, tots els partits del Parlament fora dels de la coalició de Govern donen suport a les reivindicacions del grup frisó, de manera que no al Parlament no hi ha majoria de dos terços, necessària perquè la modificació de la Constitució tiri endavant. El portaveu dels partits frisons, Geart Benedictus, s'ha mostrat satisfet "d'haver situat el frisó a l'agenda", i ha declarat que "l'important és que el frisó tingui els mateixos drets que el neerlandès", de manera que es conformaran si la Constitució simplement no inclou el neerlandès.

Més informació: