Els pobles indígenes del continent americà han demostrat durant el III Fòrum Social de les Amèriques, celebrat entre el 7 i el 12 d'octubre a Guatemala, que són un actor central del procés altermundialista. La "Declaració de l'Assemblea dels Moviments Socials", el document aprovat durant el FSA, situa la defensa dels pobles originaris americans com una de les prioritats del procés. "Estem amb la lluita dels pobles que exigeixen la refundació dels Estats d'herència colonial, reconeixent el seu caràcter plurinacional, base 'del bon viure', que ens ensenya a desenvolupar-nos al ritme del temps i de la mare naturalesa".

El text també parla de "compromís amb la lluita de les comunitats indígenes i camperoles per la reforma agrària integral i la sobirania alimentària". La incorporació d'aquestes qüestions a l'agenda de el FSA es deu, en bona part, a la participació directa d'aborígens d'arreu del continent americà. De fet, dins del Fòrum Social i en ocasió del 12 d'octubre, els indígenes han comptat amb un espai i un programa propis, i com a resultat d'això també n'ha sortit un text, la Declaració dels pobles i nacionalitats indígenes d'Abya Yala. Segons aquest document, la trobada al Fòrum ha servit per a "coordinar les lluites, enfortir les organitzacions i reconstruir les cosmovisions mil·lenàries com a alternativa al sistema capitalista que amenaça el futur de la mare Terra".

En la Declaració final del FSA també s'explicita el suport a Estats on els pobles indígenes estan agafant una importància cabdal, com és el cas de Bolívia, Veneçuela o l'Equador, així com el rebuig de "qualsevol forma de desallotjament de comunitats indígenes i camperoles, ja que atempta contra els drets fonamentals dels pobles".

Més informació:

• Declaración de la Asamblea de los Movimientos Sociales (document final FSA)
• Declaración de los Pueblos y Nacionalidades Indígenas de Abya Yala
• Fòrum Social de les Amèriques