Notícia

Les mesures d'ajuda estatal als aborígens australians ignoren l'opinió de les pròpies comunitats

Un informe encarregat pel Govern diu que el pla d'intervenció en els territoris aborígens més pobres del país no ha comptat amb la participació dels pobles als quals pretén ajudar · Un any després de la implementació de la Resposta a les Emergències del Territori del Nord (NTER) i passats vuit mesos de les històriques disculpes del primer ministre, alguns analistes consideren que l'enfocament del Govern segueix essent 'paternalista'.

El camí cap a la reparació dels greuges històrics als aborígens australians per part del Govern ha emprès durant els darrers anys una nova fase, potser la definitiva. Però un any després que el Govern establís el programa de Resposta a les Emergències del Territori del Nord (NTER), un pla per incrementar el benestar de les comunitats aborígens del Territori del Nord, algunes valoracions són molt crítiques amb la forma com el Govern ha abordat aquesta qüestió. Un informe independent encarregat per l'actual Govern per avaluar el pla assenyala que durant la seva implementació no s'ha tingut en compte la participació dels propis indígenes, i que això ha minvat la seva efectivitat.

L'NTER va ser impulsat per l'anterior administració el juliol del 2007, amb l'objectiu de millorar les condicions de vida dels aborígens del Territori del Nord, el territori federal del nord del país, que és el que té una major proporció d'indígenes i allà on els índexs de pobresa són més elevats. Concretament, el pla proposava canvis en la provisió de benestar i propietat de la terra, i també acabar amb els casos d'abusos a menors i incrementar les restriccions en el consum d'alcohol.

L'informe defensa que 'la intervenció' -com es coneix l'NTER- segueixi endavant, ja que la situació a les comunitats aborigens "encara es pot descriure com una emergència nacional", però alerta "d'inconvenients significants". Assegura, també, que a moltes comunitats hi ha la sensació que les mesures proposades pel Govern són una "imposició col·lectiva basada en la raça", que contribueixen a alimentar el sentiment que el poble aborigen i la seva cultura han estat els "responsables exclusius dels problemes de les seves comunitats."

D'altra banda, l'informe assenyala avenços importants, com la instal·lació de comissaries de policia, la implementació de mesures per reduir la violència derivada del consum d'alcohol, per millorar la qualitat de l'habitatge, per promoure la salut a les comunitats i per avançar en l'educació i l'aprenentatge.

Arran de l'informe, alguns analistes consideren que l'administració de Kevin Rudd, el primer ministre que el febrer passat va demanar perdó als pobles aborígens, no fa prou per restablir el definitiu reconeixement dels indígenes australians. Stephen de Tarczynski escriu a l'agència Inter Press Service que l'enfocament del Govern respecte aquesta qüestió peca de "paternalista", mentre que l'editor del National Indigenous Times denuncia que "mai cap Govern australià -estatal, territorial o federal- ha satisfet les necessitats dels pobles indígenes", i que per tant Rudd "no serà el primer en fer-ho [incomplir les necessitats]".

Més informació: