És possible una quarta assemblea autònoma al Regne Unit, que se sumi a les d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord? A Cornualla, una de les nacions sense estat més petites d'Europa (3.563 quilòmetres quadrats i 526.000 habitants), pensen que sí. Els còrnics, mentre proven de recuperar l'antiga llengua cèltica del país per a la modernitat, reivindiquen la seva especificitat i reclamen que Londres els reconegui com una home nation més. De moment, el Regne Unit no en vol sentir a parlar. Però al petit país, que diuen que fou la pàtria del rei Artús, les coses es mouen per aconseguir-ho.

Del punt de vista administratiu, Cornualla pertany a la regió anglesa del Sud-oest, una de les nou en què està dividida Anglaterra. Les assemblees de les regions no són escollides per votació directa (com passa a l'Estat espanyol amb les províncies, per exemple) i és previst que el 2010 siguin substituïdes per dues noves estructures paral·leles (els fòrums i les agències). Aprofitant aquest moment, diverses veus s'han posicionat a favor que Cornualla sigui separada de la regió del Sud-oest i es doti d'una assemblea autònoma, directament escollida per la ciutadania, seguint el model d'Escòcia i de Gal·les. Una reivindicació que, segons una enquesta de 2003, té el suport del 55% de la ciutadania de Cornualla.

El partit que encapçala la reivindicació per una assemblea còrnica és Mebyon Kernow (MK; en còrnic, 'Fills de Cornualla'), que fa dues setmanes va celebrar la seva conferència anual. El seu líder, Dick Cole, va tornar a posar damunt la taula el que la seva formació ja fa anys que defensa: una assemblea autònoma que doni resposta a les necessitats del poble còrnic. En aquesta ocasió, però, Cole va apujar el to contra els grans partits estatals (conservadors, laborises i liberaldemòcrates) i va cridar els seus coreligionaris a "derrotar-los" a les properes eleccions locals, que s'han celebrar a mitjan 2009: "Hem de posar els nacionalistes còrnics al cor del govern local a Cornualla", va dir.

Dick Cole, de fet, aposta per l'estratègia de mostrar Mebyon Kernow davant l'electorat com l'única alternativa al que ell anomena "polítics mediocres en qui no es pot confiar per defensar els interessos còrnics". El partit nacionalista està desenvolupant una estratègia que consisteix no tant en posar l'accent sobre la dimensió cultural i lingüística de Cornualla, sinó en els seus interessos econòmics i socials. Així, per exemple, l'MK duu a terme campanyes contra el creixement urbanístic incontrolat i a favor del manteniment dels llocs de treball associats als correus britànics, que actualment perillen.

Quines expectatives de triomf té Mebyon Kernow? Al partit estan convençuts que els comicis de l'any vinent els reportaran un avanç important. Una xifra avala aquesta esperança: l'any 2005, a les eleccions generals del Regne Unit, l'MK va aconseguir 3.200 vots a Cornualla. Dos anys després, a les locals, la xifra va pujar fins al 10.000 sufragis (tot i que, en aquest cas, els electors podrien triar dos candidats a cada circumscripció, fins i tot si eren de partits diferents). L'MK compta ara amb recollir els vots dels descontents amb els liberaldemòcrates i els laboristes. Als primers, els acusa de desgavellar el govern local a Cornualla; als segons, de no invertir-hi prou diners.

La lluita pel reconeixement com a poble

Els nacionalistes saben que, ara mateix, l'obtenció d'una assemblea autònoma és difícil. Un pas previ, però, podria ser que el Regne Unit reconegués que els còrnics són un poble diferenciat dels anglesos. El Consell d'Europa, l'any passat, va recomanar al Regne Unit que "estudiï" declarar els còrnics com a "grup racial", cosa que Londres ja ha fet amb irlandesos, gal·lesos, escocesos, gitanos o sikhs. Per les autoritats europees, una tal declaració permetria als còrnics de "beneficiar-se" dels avantatges previstos per la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals, de la qual el Regne Unit és signant.

Com que, de moment, Londres no ha fet cas de la recomanació europea, els còrnics han passat a l'acció. El passat mes de maig es va crear el Fons Còrnic de Lluita, amb l'objectiu de recollir diners per denunciar el Regne Unit davant dels tribunals europeus. A principi de desembre, el Fons havia recollit més de 36.000 lliures esterlines, que s'hauran d'emprar per als costos del procés judicial. Els impulsors del Fons volen forçar Londres a reconèixer l'existència del poble còrnic, cosa que, segons la seva opinió, obrirà la porta a la introducció de l'ensenyament de la història i la llengua de Cornualla a les escoles del petit país. Tot plegat, per posar punt final a l'"assimilació forçada" i a l'"etnocidi" del poble còrnic.

Una llengua que es revifa

L'idioma és, justament, un dels elements simbòlics més importants en la reviscolada de la identitat còrnica. L'antiga llengua cèltica, que es va parlar al país fins al segle XVIII, va començar a ressuscitar a les primeries del XX, quan un grup d'entusiastes còrnics van començar a planificar-ne la recuperació. És ara, però, que se'n recullen els fruits. Hi ha diversos centenars de persones que dominen l'idioma i fins i tot alguns pares i mares han començat a parlar en còrnic als fills. Des del punt de vista legal, el Regne Unit reconeix el còrnic com a llengua regional des del 2003, i preveu algunes mesures de protecció i promoció per a l'idioma que, si bé encara són insuficients si es comparen amb l'estatus de la veïna llengua gal·lesa, sí que permeten mantenir un moderat optimisme per al futur del còrnic.

Imatges:

Uns infants celebren el dia de Sant Piran guarnits amb banderes còrniques.

Un cartell bilingüe en anglès i en còrnic dóna la benvinguda a Cornualla.

Cornualla (en groc al mapa) ocupa l'extrem sud-occidental de la Gran Bretanya.

Més informació:

• Western Morning News: Cornish nationalists seek election offensive
• The Guardian: Self-rule for Cornwall
• Cornish Guardian: Cornish independence goes national
• Alguns webs sobre la llengua còrnica: Warlinenn, Maga Kernow
• El còrnic: legislació lingüística del Regne Unit i estudi sobre el sistema educatiu