Notícia

Neix Diverslinguae, l'associació per promoure el plurilingüisme a l'Estat espanyol

Es presenta a Santiago de Compostel·la l'associació impulsada per organitzacions basques, gallegues i catalanes, que té per objectiu la defensa dels drets dels parlants de llengües minoritzades a l'Estat · L'informe del Consell d'Europa sobre l'aplicació de la Carta a Espanya va explicitar aquesta necessitat.

A Mesa pola Normalización Lingüística, de Galícia, la Fundació Aurten Bai i Euskara Kultur Elkargoa, del País Basc, i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions, dels Països Catalans, han impulsat l'associació Diverslinguae, presentada aquesta setmana a Santiago de Compostel·la. Aquest nou organisme neix amb dos objectius destacats: promocionar la diversitat lingüística a l'Estat espanyol, especialment entre els castellanoparlants, i vetllar perquè es compleixi la legislació en matèria lingüística.

Segons informa Europa Press, Carlos Callón, president de Diverslinguae, va explicar que la nova associació impulsarà "activitats de col·laboració" entre els parlants de les llengües diferents al castellà amb la intenció de fer una tasca de conscienciació sobre la pluralitat lingüística. L'associació treballarà amb el suport de l'Administració estatal, amb la qual ja hi ha hagut reunions de contacte durant les quals s'han plantejat diversos projectes, com per exemple la creació d'un portal web plurilingüe d'abast estatal.

Recomanacions d'Estrasburg
Durant la presentació, els representants de la nova associació van fer contínues referències a l'informe presentat fa poc pel Consell d'Europa, que avaluava l'aplicació que l'Estat espanyol fa de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. El president de Diverslinguae, Carlos Callón, va destacar que Madrid "suspèn una vegada més" pel que fa especialment a l'atenció al ciutadà i el camp de la justícia, i va afegir que la crítica de l'informe hauria estat més severa si les autoritats espanyoles haguessin presentat tota la informació requerida.

D'acord a les consideracions de l'informe sobre el cas gallec, Callón va definir la situació de l'educació com a "calamitosa", i va afirmar que "després de l'informe el debat sobre la galeguització de l'ensenyament no serà el mateix".

Sobre la llengua basca, el representant d'Euskadi, Mikel Etxebarria, va concedir "un aprovat" a l'Administració autonòmica, i va assenyalar les mancances en la presència del basc a l'àmbit públic estatal. El seu homònim navarrès, Iulen Urbiola, va dir en canvi que tant les autoritats a Pamplona com a Madrid "només mereixen un suspès", malgrat alguns avenços recents.

Finalment, la representant catalana, Maria Areny, del CIEMEN, va posar l'accent en les diferències d'estatus de la llengua catalana entre els diversos territoris on es parla. Areny va subratllar que l'informe del Consell d'Europa aplaudeix el model d'immersió lingüística en català aplicat al Principat, alhora que alertava de la rebaixa d'hores que ha sofert l'educació en aquesta llengua a les Illes Balears. Del País Valencià, la representant catalana va recordar que l'informe parla de la necessitat d'un diari en valencià, mentre que respecte l'Aragó va destacar la necessitat d'un marc jurídic específic per protegir-hi la llengua catalana.

Més informació: