Notícia

Pobles i nacions d'avui: Sardenya

DOSSIER. Autèntica cruïlla del mar Mediterrani, Sardenya és una de les illes europees amb una major diversitat lingüística i cultural. Encara que Itàlia hagi entrat a l'illa amb la força que només un Estat pot tenir, els sards s'han guanyat la definició de 'poble' per sobre de 'regió', a més d'aconseguir una autonomia considerable i la relativa protecció de les seves llengües (sobretot del sard) i les seves especificitats.

L'illa de Sardenya és una de les autonomies de l'Estat italià, juntament amb el Friül-Venècia Júlia, Sicília, Trentino Alto Adige/Tirol del Sud i la Vall d'Aosta. Igual que aquestes, Sardenya s'ha dotat d'un òrgan executiu i un altre de legislatiu (anomenats Giunta regionale i Consiglio regionale), i gaudeix d'un bon nombre de competències. A diferència de la resta de territoris autònoms, però, l'estatut que regeix l'illa reconeix l'existència del poble sard.


Política

L'espectre polític sard inclou partits autonomistes i independentistes i, si bé són els partits estatals els que obtenen uns millors resultats en les eleccions, també és cert que les seccions sardes d'aquests partits acostumen a incorporar una bona dosi de federalisme i autonomisme. L'actual president de Sardenya, Renatu Soru, l'any 2003 va fundar el moviment autonomista Progetto Sardegna, que va incorporar-se quatre anys després al Partito Democratico.

Els principals partits i moviments sards que defensen la independència són el Partito Sardo d'Azione, Indipendèntzia Repùbrica de Sardigna, Sardigna Natzione Independentzia i A Manca pro s'Indipendentzia. Al costat autonomista, hi destaca el Progetto Sardegna de Renatu Soru i Riformatori Sardi.

Llengua
Abans de la definitiva entrada de la llengua italiana a l'illa després de la segona guerra mundial, els sards havien parlat tradicionalment diverses llengües: el sard, a la major part del territori, el català, a la ciutat de l'Alguer, i el lígur, al sud-oest. Al nord de l'illa hi ha dues parles, el gal·lurès i el sasserès, que es troben a mig camí entre el sard i el cors. De totes aquestes, el sard és el que es troba en una situació més consolidada, tot i que lluny de ser òptima. La llengua sarda no té presència a tots els nivells de la societat, i només algunes escoles l'ensenyen. Sí que és especialment viva en l'àmbit familiar, en alguns mitjans de comunicació i en obres literàries.

Una de les darreres actuacions més significatives en el camp de la llengua ha estat l'impuls d'una normativa unificada: la Limba Sarda Unificada, que el 2006 va esdevenir, amb la denominació de Limba Sarda Comuna, llengua cooficial a l'illa, i va ser incorporada per l'administració com a variant vàlida del sard. Vegeu a Nationalia un article sobre l'ús del sard en educació.

Enllaços
Per saber-ne més de Sardenya podeu consultar alguns enllaços com la pàgina de la Regió Autònoma, l'Associació pro-llengua Sotziu Limba Sarda i l'Associació cultural I Sardi. També hi ha alguns diaris digitals, com per exemple La Nuova Sardegna, L'altra voce i Tempus Nostru, en sard.

Imatge: Bandera sarda (foto Ulybug)

Més informació a la fitxa de Sardenya.