Abkhàzia és una de les repúbliques independents de facto a Europa, al costat d'Ossètia del Sud, Transnístria i Xipre del nord. Com aquestes, Abkhàzia té una autèntica estructura estatal, amb Govern i Parlament propis, tot i que no gaudeixi d'un reconeixement internacional. A hores d'ara, només els Estats de Rússia i Nicaragua, a més d'Ossètia del Sud i Transnístria, en reconeixen la sobirania.

L'any 1931 Stalin va crear la República autònoma d'Abkhàzia dins de la República Socialista Soviètica de Geòrgia. A la pràctica, no només no hi va haver cap autonomia, sinó que el georgià va ser declarat llengua oficial, es van reprimir les institucions culturals del país i van començar migracions en massa de georgians cap a Abhàzia.

La situació va millorar una mica a partir dels anys 50, amb una certa obertura pel que fa a la cultura abkhaza i la garantia d'alguns càrrecs polítics per a abhazos ètnics. Això va provocar un cert ressentiment entre els georgians que vivien a Abhàzia, que consideraven que els altres tenien massa representació.

Més tard, a mesura que la independència de Geòrgia es feia inevitable, Abkhàzia va començar a apostar per convertir-se en una República Soviètica, per por que una Geòrgia independent suprimís l'autonomia i la cultura abkhazes. Això va portar a una fase conflictiva a partir de finals dels 80. L'any 1991, la població d'Abkhàzia va votar àmpliament a favor de mantenir la Unió Soviètica en el referèndum de Gorbatxov, que va ser boicotejat per la població georgiana. A continuació, Geòrgia es va declarar independent, i després d'algun intent de negociació entre Tbilisi i Sukhumi, el 23 de juliol de 1992 Abkhàzia es va declarar independent.

Automàticament, Geòrgia va enviar l'exèrcit a la república secessionista i, després d'un període inicial de domini, els abkhazos van respondre amb contundència, ajudats per voluntaris d'altres repúbliques del Caucas del Nord i per unitats russes estacionades a la zona.

Durant la guerra hi va haver greus violacions dels drets humans per part dels dos bàndols, ja que en bona mesura es tractava d'un conflicte amb una clivella ètnica. La majoria de població georgiana va ser expulsada del país, i hi ha indicis de neteja ètnica per part del bàndol abkhaz.

La guerra la van guanyar els independentistes a mitjans del 1993, i així va començar la seva existència com a república independent de facto. Des de llavors, hi han hagut diversos intents de negociació entre Geòrgia i Abkhàzia, sempre entorpida sobre quina qüestió és prioritària: el retorn de refugiats georgians cap a Abkhàzia o la determinació de l'estatus de la república secessionista.

La situació es va mantenir força invariable fins a l'any 2008, quan Geòrgia va atacar Ossètia del Sud. Rússia, que té bones relacions amb les dues repúbliques independentistes dins de l'Estat georgià, va respondre militarment i va aconsegur repel·lir l'atac. Això va acabar portant cap al reconeixement per part de Rússia dels Estats d'Abkhàzia i Ossètia del Sud, cosa que setmanes després va fer també Nicaragua.

Podeu seguir els esdeveniments del 2008 a Abkhàzia a la cronologia de Nationalia.

Més informació sobre la història d'Abkhàzia a Minority Rights Group i a MónDivers.