Notícia

Indignació a Bretanya perquè Correus de França demana que no s'usin noms bretons de carrers

Un director regional de La Poste afirma que els apòstrofs de la llengua bretona fan equivocar els lectors òptics que usa l'empresa · Les institucions bretones li demanen respecte per a l'idioma cèltic i li recorden que els ordinadors “s'adapten a totes les llengües”

El jacobinisme francès està provocant una nova polèmica a una de les nacions sense estat de l'Hexàgon, Bretanya. El director del servei de Correus (La Poste) per a l'oest de Bretanya, Yves Amiard, va sorprendre tothom la setmana passada quan va demanar que, a partir d'ara, la gent escrigui totes les adreces postals en francès, i no pas en bretó. Amiard també va recomanar als municipis que només emprin els noms dels carrers en francès. Segons ell, els apòstrofs de la llengua bretona "perturben" el nou sistema de lectura òptica de cartes de Correus. Inaudit, perquè el francès també fa servir apòstrofs, exactament igual que el bretó.

Amiard, explica el diari bretó Le Télégramme, argumenta que no es tracta d'una petició contra l'idioma cèltic, sinó per evitar les possibles queixes dels clients que vegin com les seves cartes no arriben a destinació a causa d'un problema de lectura informàtica. "Ens pren per retardats?", replica el president de l'organització de la diàspora bretona Bretons del Món, Pêr Le Roux. "Els ordinadors de tot el món tenen en compte, des de fa molt de temps, els caràcters especials de les llengües d'Europa".

El despropòsit d'Amiard ha obligat a intervenir les institucions bretones. Jean-Yves Le Drian, president de la Regió de Bretanya, ha enviat una carta al president de La Poste, Jean-Paul Bailly, en què li reclama que "els correus amb toponímia bretona siguin tractats de la mateixa forma que tots els altres". La presidenta de l'Oficina de la Llengua Bretona, Lena Louarn, ha preguntat a Amiard si la propera mesura serà obligar la gent a "francesitzar-se els cognoms". I el president del Consell Cultural de Bretanya, Patrick Malrieu, li ha recordat que "les màquines s'adapten a totes les llengües".

Més enllà del que és percebut com un atac al bretó, una de les coses que més ha molestat ha estat el fet que Amiard hagi fet aquestes recomanacions pocs mesos després que la Constitució francesa incorporés un article que reconeix, per primer cop, totes les llengües que es parlen al territori de la República. Pel moviment bretó, en el fons, la posició del director regional dels Correus atempta contra l'esperit de la Carta Magna, atès que el text explicita que idiomes com el bretó "pertanyen al patrimoni de França".

Apòstrofs entre la c i la h

La diferència entre l'ús de l'apòstrof en bretó i en francès resideix en el fet que, en l'idioma celta, aquest caràcter s'empra en la combinació "c'h", que sona com la jota castellana. Així, per exemple, es pot trobar en cognoms com Guivarc'h o Wrac'h. Els bretons argumenten que no usar-hi l'apòstrof a les adreces encara provocaria més confusions, perquè un mateix cognom acabaria sent escrit de dues maneres diferents. Curiosament, Amiard no ha dit res d'una altra lletra especial que fa servir el bretó, la ñ, que contràriament a l'apòstrof, no es troba en francès.

Més informació:

Més informació a la fitxa de Bretanya i al dossier Pobles i nacions d'avui: Bretanya.