Un dels objectius del Govern autònom de Gal·les, format per una coalició dels Laboristes amb l'independentista Plaid Cymru, és aconseguir que al final de la present legislatura (2011) les llengües gal·lesa i anglesa es trobin en estricta situació d'igualtat legal. És a dir, que el gal·lès sigui plenament oficial. Per aconseguir-ho, l'executiu vol aprovar una nova llei lingüística. Però, per fer-ho, necessita que Londres n'hi traspassi la competència. Això és el que va fer el Govern gal·lès ahir.

El ministre gal·lès de Patrimoni, Alun Ffred Jones, va argumentar que ha arribat l'hora que Cardiff aconsegueixi el control de la protecció de la llengua gal·lesa, perquè, segons el seu parer, Londres ja no s'hi dedicarà més, ara que el país cèltic disposa d'una Assemblea autònoma: "L'Assemblea Nacional és el lloc adient per legislar sobre el gal·lès. Ens hem d'assegurar que la legislació [d'aquest idioma] sigui l'adequada per al segle XXI", va afegir.

La pilota és ara a la teulada dels parlamentaris britànics. És probable que el traspàs de la competència per legislar sobre el gal·lès comporti llargs debats a Londres, cosa que allargarà el procediment almenys uns mesos. Més enllà de les conseqüències de declarar el gal·lès idioma oficial, Westminster voldrà estudiar què pot comportar una nova llei en l'àmbit de les empreses privades. I és que l'actual Llei de la llengua gal·lesa, de 1993, no obliga el sector privat a pràcticament res. Aquest fet és criticat pels defensors del gal·lès com una greu mancança, que desprotegeix els parlants de l'idioma davant de les empreses, moltes de les quals continuen adoptant polítiques monolingües (en anglès, és clar).

Els activistes per la llengua gal·lesa ho veuen insuficient

La principal entitat en defensa del gal·lès, Cymdeithas, va rebre amb cautela la petició del Govern per assumir les competències lingüístiques. "Hi ha moltes coses de la petició que són benvingudes", va afirmar la presidenta de l'entitat, Menna Machreth, "però els drets [previstos] no seran d'aplicació a grans àrees del sector privat". Cymdeithas, que vol una llei "sense interferències de Londres", va reptar el Govern gal·lès a "aconseguir un millor acord per al poble de Gal·les". L'entitat també va exigir als parlamentaris de Westminster "que no participin en cap intent cínic d'afeblir la [futura] llei".

Més informació:

• Wales Online: Welsh language plan for private firms
• Daily Post: Welsh Assembly wants power over language issues
• BBC: Welsh language legal bid starts

[[FitxaGales]]

Més informació a la fitxa de Gal·les.