Notícia

Grenlàndia posa les bases per a la plena sobirania

Els diputats grenlandesos al Parlament danès demanen que comencin les negociacions per finalitzar la participació de Grenlàndia a la política interna de Dinamarca · Càlculs recents preveuen que els beneficis derivats del petroli i els minerals a l'illa àrtica podrien superar els subsidis danesos aviat.

Els parlamentaris grenlandesos amb escó al Folketing, el Parlament de Dinamarca, han fet una crida a començar el procés que posi punt i final a la representació de Grenlàndia, l'illa autònoma de majoria inuit, a la cambra legislativa danesa. "És un procés que hem de posar en marxa", ha declarat Sofia Rossen, diputada del partit independentista Inuit Ataqatigiit al Parlament de Copenhaguen. Segons explica el diari Sermitsiaq, Rossen no ha parlat d'una data per la retirada dels dos diputats grenlandesos -l'altre és Hans Enoksen, del partit Siumut-, però ha recordat la necessitat que Nuuk recuperi la plena competència sobre les qüestions de la política domèstica de Grenlàndia.

Tant Grenlàndia com les illes Fèroe tenen reservats dos escons al Parlament danès. Darrerament, però, l'increment de l'autogovern als dos territoris d'ultramar posa en qüestió cada vegada més la necessitat d'una presència a Copenhaguen. En el cas de Grenlàndia, el juny passat va entrar en vigor un nou Estatut que dotava el seu Parlament de plenes competències, exceptuant els afers exteriors, la política financera i la seguretat exterior, però deixant la porta oberta a una eventual declaració d'independència.

Tornant a l'illa, una altra de les conseqüències del nou Estatut és en el camp de les llengües. Si el 2009 el grenlandès va passar a ser única llengua oficial del país, ara el partit d'oposició Siumut vol proposar que aquesta llengua inuit, de la família esquimo-aleutiana, sigui l'única utilitzada a la cambra legislativa.

L'autonomia financera, més a prop

Mentre els polítics grenlandesos preparen el terreny per separar-se pacíficament de Dinamarca, economistes i científics aventuren previsions pel que fa a l'economia de l'illa àrtica, la qual actualment rep un subsidi anual de Copenhaguen -valorat en uns 463.000 milions d'euros-. Fa unes setmanes, el responsable del departament de matèries primeres de Grenlàndia, Jorn Skov Nielsen, va dir que els testos d'extracció de mineria i petroli fets fins ara permeten preveure que sobre el 2015 Nuuk podrà prescindir de l'assistència financera danesa, segons explicavaSermitsiaq (traducció automàtica al català). Skov Nielsen va matisar més tard que la data del 2015 es tractava d'una previsió "en el millor escenari", i que en qualsevol cas l'inversió inicial haurà de ser molt alta.

Més informació:

Més informació al dossier Pobles i nacions d'avui: Grenlàndia.