Notícia

La no satisfacció de les demandes d'autogovern 'pot fer augmentar el nombre de conflictes armats'

L'Escola de Cultura de Pau alerta que les tensions identitàries són 'moltes' i que cal 'actuar preventivament' · 19 escenaris bèl·lics van tenir a veure amb les aspiracions d'autogovern durant el 2009 · Vicenç Fisas critica el paper de les 'forces obscures' de l'Exèrcit turc en la qüestió kurda

El director de l'Escola de Cultura de Pau, Vicenç Fisas, va alertar ahir sobre la necessitat de donar sortida a les múltiples demandes identitàries que afloren al món abans que sorgeixin conflictes violents com a expressió d'aquestes tensions. Fisas va fer aquestes consideracions durant la presentació dels anuaris Alerta i Processos de pau, que publica cada any l'Escola de Cultura de Pau. Fisas va recordar que els analistes de l'Escola perceben que "hi ha moltes tensions per aquest tema" actualment, cosa que "pot fer augmentar el nombre de conflictes armats si no s'actua preventivament".

En concret, l'estudi Alerta conclou que, dels 31 conflictes armats vigents durant 2009, 19 tenien a veure amb les aspiracions d'autogovern o identitàries d'algun grup. La majoria, 12, es localitzaven al continent asiàtic, i incloïen des del combat dels musulmans de Mindanao per l'autonomia fins a la guerra entre l'Estat turc i el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), passant per d'altres escenaris menys mediàtics, com el conflicte de Nagalàndia, a l'Índia, que dura des de 1955. A Europa tan sols està llistat el de Txetxènia, i és que l'Escola de Cultura de Pau no inclou als seus informes altres situacions de violència, com les del País Basc o Còrsega, donat que, a la seva definició de "conflicte armat", el centre d'estudis diu aquest ha de "provocar un mínim de 100 víctimes mortals en un any i/o un greu impacte al territori i la seguretat humana".

Aquestes dues nacions sense estat tampoc queden incloses dins del capítol de "tensions", que l'Escola defineix com a aquelles situacions amb "alts nivells de mobilització política, social o militar i/o un ús de la violència amb una intensitat que no aconsegueix la d'un conflicte armat, que pot incloure enfrontaments, repressió, cops d'Estat, atemptats o altres atacs, i l'escalada dels quals podria degenerar en un conflicte armat en determinades circumstàncies". En aquest cas, i pel que fa estrictament a la qüestió identitària, s'alerta que a Europa hi ha 11 punts calents: Alt Karabakh, Bòsnia, Abkhàzia, Ossètia del Sud, Transnístria, Daguestan, Kabardino-Balkària, Karatxai-Txerkèssia, Ossètia del Nord, Kosovo i Xipre.

Mal concepte dels militars turcs

El Kurdistan, certament, és un dels indrets al món que reuneixen les característiques que l'Escola defineix per als conflictes armats. Preguntat ahir sobre l'impacte que la presidència de Barack Obama ha tingut en l'àmbit de la conflictivitat mundial, Fisas va raonar que, probablement, el món tenia unes expectatives massa elevades pel que fa a les eventuals iniciatives del mandatari nord-americà. No obstant, Fisas pensa que hi ha espai per a l'esperança si els EUA decideixen actuar a favor de la pau en determinats conflictes. El del Kurdistan n'és un. Pel director de l'Escola, Washington hauria de pressionar els militars turcs, als quals va qualificar de "forces obscures de l'Estat turc", per tal que aquests no "boicotegin" els "esforços" que el primer ministre de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, està fent per trobar una solució al contenciós kurd.

Més informació: