Notícia

El terrorista més buscat a Rússia perd el control a Txetxènia

ANÀLISI. Després de l'atac d'ahir contra el Parlament txetxè, que va deixar almenys sis persones mortes (els tres militants islamistes assaltants, dos agents de la policia i un director administratiu de la cambra), us oferim un article de Marta Ter (Lliga dels Drets dels Pobles) sobre la situació actual de la insurgència txetxena.

Actualment, al Caucas del nord la insurgència té molt poc a veure amb els separatistes laïcs txetxens que fins el 2007 lluitaven per Itxkèria, la Txetxènia independent. Aquests van abandonar els seus objectius sobiranistes per deixar pas a una insurgència islamista radical pancaucàsica que opera en diverses repúbliques del Caucas Nord per tal d'establir-hi l'Emirat del Caucas, un estat independent basat en la xaria. Aquest estiu, però, uns moviments estranys a la cúpula de l'Emirat en contra de Doku Umàrov, el terrorista islamista més buscat a Rússia, semblen indicar que en el si de la resistència txetxena els antics ideals nacionalistes no estan completament eradicats.

Creació de l'Emirat del Caucas

La insurgència actual al Caucas del nord té el seu origen formal el 2007, amb la proclamació de l'Emirat del Caucas. Doku Umàrov, l'aleshores president de la Txetxènia independent, Itxkèria, va abandonar la lluita per la sobirania txetxena per liderar l'Emirat del Caucas, un Estat inexistent basat en la xaria que ocuparia vàries repúbliques del Caucas del nord.

En el text de proclamació de l'Emirat del Caucas, Umàrov assenyalava que la consecució d'establir el nou estat no es faria de forma pacífica. Concretament, el Front Caucàsic, la branca armada de l'Emirat, seria l'encarregada de dur a terme la gihad contra les autoritats russes.

Aquesta decisió va causar una profunda escisió dins la insurgència: l'ala nacionalista laica txetxena, pràcticament orfe des de l'assassinat del president txetxè democràticament escollit Aslan Maskhàdov el 2005, era substituïda per aquells que perseguien objectius gihadistes pancaucàsics.

Conflictes dins l'Emirat

La majoria dels analistes consideren que actualment, la lluita nacionalista no té cap pes dins l'Emirat del Caucas, però uns fets ocorreguts aquest estiu suggereixen que la realitat potser no és així. Algunes declaracions dels líders de l'Emirat fetes públiques al llarg dels darrers dos mesos han evidenciat serioses discòrdies entre alguns dels seus membres, provocant canvis de poder i d'estructura dins l'organització terrorista.

A dia d'avui, l'Emirat del Caucas està dividit. D'una banda, hi trobem les jamaats (formacions armades islamistes que operen en diferents repúbliques) que reconeixen Doku Umàrov com a emir i, de l'altra, els insurgents txetxens, que han decidit no sotmetre's més a l'emir i nomenar-ne un de nou.

L'escissió va començar el 24 de juliol, quan Doku Umàrov va anunciar a través d'un vídeo la seva dimissió i va nomenar com a successor el comandant txetxè Aslambek Vadalov. Uns dies més tard, Umàrov es desdeia de la seva primera intervenció i denunciava que el seu discurs anterior havia estat manipulat. Al mateix temps, apartava Movladi Udúgov de la direcció de la pàgina web Kavkaz Center, on havia aparegut el seu primer vídeo.

El centre d'intel·ligència Stratfor afirma que la filtració del vídeo va ser una maniobra hàbil dels serveis secrets russos per provocar serioses discòrdies a l'Emirat. Udúgov, segons aquesta versió, va ser l'agent de l'FSB infiltrat en el grup que es va encarregar de publicar el vídeo que, en realitat, només havien de veure els dirigents de les diverses jamaats que formen l'Emirat.

Umàrov perd el control sobre Txetxènia

Després de la rectificació d'Umàrov, els comandants txetxens Vadàlov, Gakàiev i el cap dels voluntaris estrangers, l'àrab Mujannad, van decidir no subordinar-se a partir d'aleshores a l'emir. Com a resposta, el passat 20 de setembre, Umàrov va degradar tots els «amotinats», va culpar Mujannad de ser el responsable de sembrar la discòrdia i els va comminar a ser jutjats per un tribunal de la xaria.

Tres setmanes més tard, i després d'haver comès un espectacular assalt al poble natal de Ramzan Kadírov, la jamaat txetxena va designar un nou emir, Khussein Gakàiev. Quatre dies després, el 12 d'octubre, Akhmed Zakàiev va anunciar des de Londres la dissolució del Govern d'Itxkèria, la Txetxènia independent que ell representava, i va dimitir com a primer ministre. Va reconèixer Khussein Gakàiev com l'autoritat màxima d'Itxkèria. D'aquesta manera, Zakàiev resolia, almenys simbòlicament, l'escissió que s'havia produït el 2007 entre els seguidors de Maskhàdov i els islamistes radicals que van proclamar l'Emirat. «Ho hem fet perquè considerem que els combatents txetxens s'han distanciat d'aquesta formació mítica anomenada "Emirat" i estan disposats a tornar a l'esfera de la legalitat», afirmava Zakàiev. «Els combatents han entès que els objectius que perseguien els representants de l'Emirat no tenien res en comú amb els interessos dels txetxens i Udúgov i Umàrov, de fet, amb els seves consignes gihadistes, només perjudiquen l'existència de Txetxènia com a Estat», va declarar Zakàiev al diari Kommersant.

No obstant això, les declaracions dels insurgents txetxens divergeixen molt de la versió de Zakàiev. Si bé és veritat que han incorporat elements purament txetxens al seu discurs, en la seva última aparició declaren formar part encara de l'Emirat i continuar amb la gihad: «No penseu que amb aquests canvis ens allunyem de la gihad, que ens separem de l'Emirat. De cap manera. No volem distanciar-nos de l'Emirat, només deixem de subordinar-nos a Doku». Els motius: mentre Umàrov ha ostentat el càrrec d'emir, suposadament ha pres decisions clau sense consultar els altres mujahidins; fins i tot la proclamació de l'Emirat, l'octubre de 2007, va ser una iniciativa individual.

Així mateix, el nou emir txetxè, Gakàiev, descriu en el seu discurs els cinc punts que els identifiquen: «ser un servidor d'Al·là; respectar les lleis de la xaria; continuar la gihad al Caucas; defensar el poble (txetxè), i alliberar Txetxènia d'infidels, apòstates i hipòcrites».

Afectaran aquests canvis la insurgència?

Probablement força pel que fa als plantejaments ideològics; però poc si parlem d'efectivitat en l'organització de la insurgència. Actualment ja cada jamaat planeja i executa les operacions que es duen a terme al seu territori de forma pràcticament autònoma. A causa de les dificultats amb què l'Emirat s'enfronta a l'hora de traslladar provisions, armes i combatents per les muntanyes del Caucas, cada jamaat s'autoabasta. El reclutament de nous membres i el seu entrenament també es duu a terme a escala local.

Tanmateix, l'objectiu principal de l'Emirat és comú per a totes les jamaats: establir un emirat al llarg del Caucas del nord, que uneixi tots els musulmans sota una mateixa bandera. El poder d'Umàrov i de l'Emirat s'ha basat, almenys fins ara, en la seva capacitat d'unir mujahidins de tots els grups ètnics del Caucas del nord; és l'única «força política» al Caucas que ha aconseguit superar divisions clàniques i nacionals de pobles enfrontats. Si aquesta força flaqueja, cada jamaat podria començar una lluita autònoma per solucionar els seus conflictes locals i, en alguns casos, com els de Txetxènia i Ingúixia, l'etnonacionalisme podria a la llarga tenir un paper més destacat en el suport ideològic de la insurgència, en detriment del component islamista.

D'aquesta forma, i en la línia del que ha anat succeint aquest estiu, la insurgència txetxena podria concentrar els seus esforços per lluitar només contra el règim de Kadírov per assolir la independència d'una Txetxènia islàmica, deixant de banda aspiracions més globals. I així mateix, la insurgència d'Ingúixia (tal com ha apuntat recentment la seva jamaat), podria deixar de banda els objectius pancaucàsics per centrar-se a combatre els infidels ossetes que ocupen el «seu» territori de Prigorodni. Haurem d'esperar per veure quina direcció prenen els esdeveniments.

Potser el més important de tot això sigui que aquesta fragmentació entre els diversos grups armats, lamentablement, no els restarà capacitat a l'hora de cometre atemptats. De fet, des que va començar l'escissió a la cúpula de l'Emirat, els atemptats perpetrats per les diverses jamaats no solament no han disminuït sinó que s'han intensificat.