Cinc militants independentistes corsos van ser empresonats el passat 2 d'octubre en el transcurs d'una acció simbòlica davant la gendarmeria de Montesoru per protestar contra la manca de voluntat de la ministra francesa de Justícia, Michèle Alliot-Marie, per avançar en l'apropament dels presos polítics corsos al seu país. En el transcurs de la concentració es van viure enfrontaments entre la policia i les 200 persones que secundaven la protesta, amb càrregues, llançament de pedres i gasos lacrimògens. La concentració es va desconvocar i 5 persones van ser detingudes i enviades a la presó de Borgu.

El 14 d'octubre hi havia el judici al Palau de Justícia de Bastia i va acabar amb la llibertat de dos dels detinguts, vuit mesos de suspensió per un altre i un mes de presó ferma per dos dels detinguts.

El problema de la dispersió
En els darrers mesos hi ha hagut varis contactes entre forces polítiques corses i la ministra de Justícia de l'Estat francès per tractar sobre el tema dels presos polítics corsos a presons del continent. El 13 de setembre, Alliot-Marie va assumir diversos compromisos sobre els presos polítics corsos d'acord amb l'apropament a les presons més properes a casa seva. En el document presentat, la ministra parla del presos corsos "com a persones d'orígen cors o que tinguin el seu domicili a l'illa" i assegura que a partir del 2011 començarà una reestructuració a la presó de Borgo que permetrà que 20 presos corsos (actualment tancats a presons franceses) puguin tornar cap a l'illa.

Tot i així, l'apropament es durà a terme en certes condicions com la conducta a la presó, la naturalesa de l'execució del projecte de la pena o la perillositat que pugui suposar el trasllat. Segons les organitzacions independentistes corses aquest document presenta moltes deficiències i no se centra en la base del conflicte de la dispersió dels presos.

En una carta enviada, entre altres, a la ministra de Justícia francesa, diversos familiars de presos corsos denuncien que la llei penitenciària de 2009 aprovada pel parlament francès reconeixia que els presos havien de complir la condemna el més a prop possible de les seves cases. Tot i així, la República francesa "segueix vulnerant les seves pròpies lleis i castiga directament als familiars dels presos".

Durant aquest estiu hi ha hagut diverses mobilitzacions per exigir la finalització de la dispersió amb diferents mesures, com l'adoptada pel confinat Thierry Gonzales que va iniciar una vaga de fam, negant-se a ser deportat a la regió parisenca de Tournon-en-Brie després que la cort d'apel·lació refusés el seu reapropament a Còrsega tot i tenir una feina estable i un habitatge a Portivechju (Porto-Vecchio en francès).