Notícia

El Caucas del Nord i la gihad internacional: més enllà dels mites

ANÀLISI. Marta Ter, analista de la Lliga dels Drets dels Pobles sobre el Caucas, explica en aquest article com és la insurgència islamista que opera al Caucas del Nord i que ha estat responsable d'alguns dels darrers atacs violents a la capital de Rússia. El text repassa quines són les connexions internacionals que té aquest moviment antirús i analitza per què hi ha joves que accepten vincular-s'hi.

Encara que alguns mitjans insisteixen a definir la insurgència al Caucas del Nord com a «separatisme txetxè», la realitat és que des del 2007 la majoria de separatistes laics txetxens que lluitaven per Itxkèria, la Txetxènia independent, van abandonar les armes per deixar pas a una insurgència gihadista pancaucàsica. Actualment, els rebels actuen en diverses repúbliques del Caucas del Nord per tal d'establir-hi l'Emirat del Caucas, un estat independent basat en la xaria.

L'Emirat del Caucas engloba diferents grups ètnics del Caucas del Nord (txetxens, ingúixos, daguestànics, karatxais, i també alguns àzeris i russos convertits a l'Islam). La retòrica dels militants es basa en la igualtat i la germanor de totes les nacions musulmanes, que han de fer front comú davant els infidels.

Així, sota el paraigües de l'Emirat, trobem diversos grups armats repartits per tot el Caucas septentrional. Menys la branca txetxena, tots aquests grups se subordinen a l'emir Doku Umàrov. Entre ells, destaquen les jamaats «Xaria», del Daguestan i Ingúixia, «Yarmuk», de Kabardino-Balkària», «Karatxai», de Karatxai-Txerkèssia, i «Estepa Nogai», de la regió de Stàvropol.

La violència d'aquests grups armats islamistes pot dividir-se en dues categories: d'una banda, ens trobem amb les accions violentes comeses al nord del Caucas contra les autoritats locals i contra les forces de seguretat federals i locals, tant per eliminar persones concretes com per robar armes per a operacions futures. Els actes de violència causats per les diverses jamaats són pràcticament diaris a totes les repúbliques del Caucas del Nord, essent el Daguestan, Ingúixia, Txetxènia i Kabardino-Balkària els punts més calents.

D'altra banda, ens trobem amb actes terroristes comesos al cor de Rússia contra civils. Dins d'aquesta categoria entrarien el tràgics atemptats contra el tren Nevski Express ocorregut el novembre del 2009, i els atemptats suïcides al metro de Moscou del març del 2010 i, segons apunten les investigacions, també l'atemptat a l'aeroport Domodédovo de Moscou, ocorregut el mes passat.

La pregunta que cal fer-se és per què el discurs gihadista dels insurgents atreu homes joves nord-caucàsics fins al punt d'abandonar la vida civil i fugir al bosc per lluitar contra el règim establert arribant a cometre actes terroristes d'aquesta envergadura. Segons Oleg Orlov, president de l'ONG Memorial, la religió té poc a veure amb la decisió de lluitar contra el govern: «[Els insurgents] són gent sense una ideologia concreta, que ha estat torturada, que ha patit morts properes i que vol venjança». Altres destacats activistes russos com Aleksànder Txerkàssov (Memorial), Tània Lokxina (Human Rights Watch) o Liudmila Alekséievna (Moscow Helsinki Group) coincideixen a dir que el principal motiu pel qual els joves abandonen la vida civil i passen a la clandestinitat acostuma a ser conseqüència directa d'haver patit en primera persona la violència dels cossos de seguretat de l'Estat en el transcurs d'operacions antiterroristes.

Els arrestos il·legals, les tortures, les execucions extrajudicials i les desaparicions forçades a què es veu sotmesa la població al Caucas del Nordsón els principals instruments de lluita contra la resistència armada que, al seu torn, garanteixen el nivell necessari de nous reclutaments a les files dels islamistes.
D'altra banda, els analistes també apunten com a factors socials determinants de desestabilització la manca d'expectatives de futur dels joves (segons la FAO, un 80% de la població del Caucas del Nord viu sota el llindar de la pobresa i les taxes d'atur a totes les repúbliques superen el 50%), la corrupció rampant que afecta totes les capes de la societat i, finalment, la impunitat que gaudeixen els poderosos i que impedeix castigar les vulneracions dels drets humans més fonamentals de la població civil.

Davant d'aquest panorama descoratjador, els joves que fugen al bosc no tenen esperança ni futur, però sí molta set de venjança per totes aquelles injustícies de què han estat víctimes -ells i els seus familiars- i que saben que no seran castigades per la llei. Aquests joves no tenen res a perdre i resulta fàcil convèncer-los amb propostes utòpiques sobre un futur estat musulmà en el qual prevalgui la justícia social.

Connexions entre l'Emirat del Caucas i el terrorisme islamista internacional

Comparada amb els anys noranta, la influència internacional del món musulmà al Caucas Nord ha minvat considerablement. Després de la introducció de regulacions estrictes que prohibien el wahhabisme, la presència d'organitzacions musulmanes i de predicadors salafistes, que eren nombrosos als noranta, ha davallat de forma evident.

Aleksei Malaixenko, expert en Islam del Centre Carnegie de Moscou, afirma que actualment «l'impacte des de l'estranger és molt dèbil... els problemes deriven de la situació a la regió, no de fora. I quan llegeixo sobre l'enorme entrada d'àrabs al Daguestan m'indigno, perquè no és així».

Les relacions entre els grups terroristes internacionals i l'Emirat del Caucas són més ideològiques que no pas materials. Alguns ideòlegs de l'Emirat, residents a Turquia i l'Orient Mitjà, escampen el seu ideari a través de pàgines web com kavkazcenter o hunafa, simpatitzen obertament amb grups sunnites radicals i difonen en aquestes pàgines web notícies d'altres parts del món on també es duu a terme la gihad (com Afganistan, Pakistan i Iraq).

Tampoc és significatiu el suport material (diners i armes) de les xarxes islàmiques internacionals al Caucas. Els principals fluxos de diners d'aquestes xarxes es destinen a finançar altres conflictes bèl·lics com els d'Iraq, Afganistan o Pakistan.

El president de Txetxènia, Ramzan Kadírov, confirmava aquest fet en una entrevista: «El món musulmà a l'estranger no els subvenciona; hi ha algunes persones que, pel seu compte, envien cinc o deu mil dòlars, però no es pot dir que això siguin diners».

El Caucas del Nord sembla quedar relegat a ser una causa perifèrica de la gihad global i, com a conseqüència, els insurgents nord-caucàsics han de buscar finançament per altres vies.

La principal font d'ingressos de la guerrilla és l‘impost revolucionari que els islamistes obliguen a pagar als musulmans més o menys rics de la regió (empresaris) i funcionaris (des de policies d'alt nivell fins a ministres dels governs regionals) a canvi de garantir la seva seguretat. El mateix president d'Ingúixia va confirmar aquesta sospita el passat mes de juny al declarar que la guerrilla bàsicament es finança gràcies «als diners que paguen alguns oficials de la regió com a tribut». En menor mesura l'Emirat del Caucas també es finança amb donacions voluntàries de simpatitzants (part d'elles arriba de l'estranger, sobretot de Turquia), i amb diners de xarxes terroristes islamistes. També cal fer esment que en les files dels combatents caucàsics hi ha voluntaris d'estats musulmans (majoritàriament de Turquia i països àrabs), tot i que es calcula que el seu nombre no supera els cent combatents a tot el Caucas del Nord.

Un altre tret que distancia l'Emirat d'Al-Qaida és el fet que el principal enemic del primer és Rússia, no els Estats Units ni Occident. Només en una ocasió l'Emirat del Caucas va declarar explícitament que els seus enemics, a més de Rússia, també eren els Estats Units, Gran Bretanya i Israel, però aquesta amenaça va durar exactament dos dies. El mateix Doku Umàrov va retractar-se d'aquesta declaració, va esborrar-la del document on apareixia (era la proclamació de l'Emirat del Caucas) i uns dies després Anzor Astemírov, l'ideòleg de l'Emirat, va afirmar que les amenaces de l'Emirat contra Occident eren buides i va arribar a demanar ajuda als Estats Units en la seva lluita contra l'«agressor rus», posant de relleu que els interessos dels Estats Units i de l'Emirat del Caucas coincidien davant l'adversari comú.

De fet, l'Emirat del Caucas no està catalogat com una organització terrorista pel govern nord-americà, i no va ser fins aquest mes de juny, un dia abans de tenir lloc la cimera entre Obama i Medvédev, que Doku Umàrov va ser declarat terrorista pel Departament d'Estat dels Estats Units. Després d'aquest gest, la pàgina web de la jamaat «Xaria» del Daguestan es feia ressò de la notícia lamentant-se que «ja es hora d'adonar-nos que no cal buscar amics ni als Estats Units ni a Europa».

Per tant, aquests fets reafirmen que l'Emirat del Caucas és un fenomen complex que, malgrat els seus vincles amb el terrorisme internacional, dista molt de ser una «franquícia» més d'Al-Qaida. De fet, aquesta versió només és una teoria escampada pel Kremlin per tal d'eludir responsabilitats de la seva inoperància al Caucas i generar un moviment de solidaritat internacional cap a l'enemic comú.

I fins que Moscou no decideixi actuar amb responsabilitat al Caucas del Nord aplicant mesures no només de força per combatre la insurgència, aquesta darrera no deixarà d'esquitxar amb sang tot el país.