"França no acostuma a ser terreny adobat per als partits de representació territorial", escrivia l'advocat i sociolingüista Miquel Gros en la introducció d'un complet dossier d'anàlisi previ sobre les eleccions cantonals a França publicat a Nationalia. Efectivament, superada la primera volta, a la gran majoria de cantons de les set nacionalitats històriques (Còrsega, País Basc Nord, Bretanya, Alsàcia, Occitània, Savoia i Catalunya Nord) continuen predominant-hi els partits francesos, per bé que s'ha notat un tímid repunt respecte anteriors convocatòries. De 129 candidats regionalistes/nacionalistes/independentistes, un total de 45 (un 35%) han superat la barrera del 10%, i això sí que em sembla que és una dada importantíssima respecte d'eleccions passades", apunta el propi Gros.

Entre aquests 45 candidats que han superat la barrera legal del 10% que els dóna dret a concórrer a la segona volta, destaquen els bretonistes Christian Derrien i Christian Troadec, ambdós enquadrats en el nou Mouvement Bretagne el Progrès (MBP). Derrien va aconseguir més del 50% dels vots al cantó de Gourin i ja s'ha convertit en el primer conseller general de la història membre d'un partit bretonista. Troadec va sumar el 43% dels vots a Carhaix-Plouguer, fet que ha motivat el PS a no presentar-se a la segona volta, motiu pel qual Troadec serà diumenge l'únic aspirant a conseller general.

Així, doncs, el MBP, amb només quatre mesos de vida, ha aconseguit uns resultats històrics, col·locant els dos primers consellers d'un partit bretó a dos consells diferents per primer cop a la història. Un tercer candidat, Florent Hiliou, va sumar el 24,46% dels vots a Bannalec i diumenge concorrerà a la segona volta.

Així mateix, segons que apunta Gros, "una dotzena de candidats de l'UDB han aconseguit superar el 10% de vots, una dada també molt positiva, tot i que en aquest cas es pugui fer difícil destriar el vot bretonista del purament ecologista, que representa l'aliança amb Europe Ecologie. Els candidats del Partit Bretó i EAB amb prou feines han pogut superar el 5%".

Contràriament al panorama bretó, cap dels 12 candidats nacionalistes que es presentaven a les cantonals de Catalunya Nord no han assolit ni el 5% de vots. L'únic candidat anunciat d'Unitat Catalana (UC) no es va acabar presentant, i de la dotzena de candidats de Convergència, 10 ni tan sols van superar l'1,5% de vots. "Això sí, els de Perpinyà 2 i Prats de Molló freguen el 5%, els millors resultats de la història a un cantó nord-català..., una dada ben aclaridora del panorama catalanista a l'altra banda de les Alberes", apunta Gros.

A Còrsega, els candidats nacionalistes/independentistes van superar el 10% a tot arreu, i el 20% a dos terços dels cantons on s'hi presentaven candidats de Femu a Corsica i/o Corsica Libera. Hi ha tres candidats que segurament passaran a 2a volta, i sobretot el de PortiVechiu sembla tenir-ho molt bé per guanyar i acompanyar a Caitucoli al Consell General de Corse-du-Sud.

Al País Basc Nord, el vot s'ha mantingut per sota el 10% als cantons urbans, però als rurals ha pujat. Daniel Olçomendy (Euskal Herria Bai) va superar el 30% a Iholdy i passa a la 2a volta, tot i que no ho tindrà fàcil. A St. Jean-Pied-de-Port, els dos candidats basquistes van aconseguir gairebé el 25% de vots, "però no anant-hi junts no hi haurà candidat abertzale a la 2a volta". Hasparren (20%) i La Bastide-Clairence (15%) també van registrar bons resultats per al l'independentisme basquista, mentre que tan sols un dels cinc candidats del PNB va superar el 5% dels vots, el que es va presentar per Garazi.

A Occitània, els candidats del Partit Occitan no només van pujar en nombre sinó que també ho van fer en vot, entre el 5 i el 10% del total, destacant a Toulon IX, on va superar el 20%. El líder del partit Gustau Alirol disputarà la 2a volta a St. Julien Chapteuil, després de sumar un 16,5% a la 1a. volta.

A Alsàcia i Savoia són els territoris on s'hi pot apreciar millor "l'efecte distorsionador" que causa l'aliança dels partits nacionalistes amb Europe Ecologie. Segons Gros, "els sis candidats d'Unser Land, que anaven per lliure, s'han mogut entre el 2 i el 6%, mentre que els 6 de MRS, coaligats amb els ecologistes, han tret entre el 8 i el 18% de vots. En tot cas, cal dir també que en aquestes aliances els ecologistes s'acostumen a reservar els cantons urbans, feus d'un neoecologisme a l'alça a França, i deixen als candidats 'regionalistes' els cantons més rurals i interiors".

"Pas si mal, que dirien a l'Hexàgon!", conclou Gros.