Taiwan està disposat a donar autonomia als pobles aborígens de l'illa, però aquests veuen la proposta totalment insuficient. En aquest marc es desenvolupen les protestes que la Coalició d'Acció dels Pobles Indígenes de Taiwan (CAPIT) està duent a terme durant els darrers mesos i que es van reproduir la setmana passada, just després que el partit Kuomintang (nacionalisme xinès) guanyés les eleccions legislatives.

El Taipei Timesrecollia en la seva edició de diumenge que els activistes del CAPIT consideren que l'autonomia que preparen els legisladors del Kuomintang, en el fons, està buida de contingut, perquè  les decisions preses per les institucions d'autogovern indígenes estarien supeditades a les lleis taiwaneses. El diari també informa que els territoris autònoms no seran delimitats d'acord amb la visió dels indígenes, sinó a partir de les delimitacions administratives taiwaneses ja existents.

La de la setmana passada és una més de les protestes que el CAPIT ha estat duent a terme els darrers mesos. L'any passat, els indígenes es van mobilitzar contra unes declaracions del president taiwanès, Ma Ying-jeou, en què el mandatari deia que l'autonomia “aïllaria” els indígenes i que aquests havien de ser valorats per les seves aportacions “en l'esport i la música”. Aquestes paraules van indignar els sectors indigenistes mobilitzats políticament.

Minoritzats a la seva terra

Dels aproximadament 23 milions de taiwanesos, només el 2% (una mica menys de 500.000 persones) són aborígens de l'illa. La resta dels habitants són xinesos arribats des del continent en onades migratòries successives.

L'Estat taiwanès reconeix oficialment l'existència de 14 pobles autòctons a l'illa. El 1996, el govern va establir el Consell dels Pobles Indígenes, amb l'objectiu d'unir representants estatals i dels pobles autòctons en un organisme que treballés per la millora de les condicions de vida dels indígenes. El Consell, però, no estava pensat per atorgar autonomia política a cap d'aquests 14 pobles.