Mentre els dos candidats que han restat del primer torn de les eleccions a la presidència de la República Francesa es barallen per a veure qui guanyarà el 6 de maig, la formació independentista corsa Corsica Libera anuncia que vol donar batalla en les legislatives franceses del 10 i 17 de juny. Són conscients que parteixen d'una experiència negativa: els resultats del primer torn no els són gens afalagadors, donat que la candidata per la qual havien apostat, Eva Joly, només ha aconseguit el 2,23% dels vots a la circumscripció de Còrsega del Sud, i el 2,33% a la de l'Alta Còrsega.

Els dirigents de Corsica Libera, però, pensen que les legislatives són una altra història. En primer lloc, perquè hi poden presentar els seus propis candidats i especificar-ne els objectius. La cursa electoral ha començat per als independentistes, que el 30 d'abril presentaven a Corti els seus candidats -tots procedents de l'antiga Corsica Nazione- i indicaven les grans línies del que serà la seva campanya. Per a desfer malentesos, els dirigents justifiquen que, contràriament al que havien decidit en altres eleccions del passat, ara estan disposats a plantar cara. Les circumstàncies actuals marcades per la crisi en tots els camps els aconsellen, diuen, de portar a la palestra francesa les seves reivindicacions. L'objectiu és aconseguir almenys el 10% del vot, una fita assolida a les eleccions a l'Assemblea de Còrsega, cosa que els va donar representació directa i separada dels autonomistes.

Programa sobiranista

Corsica Libera assegura que desenvoluparà "temes lligats a la ciutadania" per a "instaurar, gràcies als deu anys de residència, ampits en la nostra societat. D'aquesta manera podrà garantir-se l'accés privilegiat a la propietat i a l'ocupació dels ciutadans corsos. Els altres aspectes fonamentals són l'evolució institucional i, és clar, la sortida de la crisi, juntament amb l'alliberament de tots els presoners polítics". Corsica Libera considera que això passa per la sobirania política, perquè "sense ella no hi ha futur".

El partit independentista admet que "el combat electoral" serà difícil. I és que no tan sols hi concorren els partits de tradició francesa, sinó també el nacionalisme cors autonomista agrupat a la candidatura de Femu a Corsica, que presentarà noms ben coneguts a l'illa, com els de Jean-Christophe Angelini o Gilles Simeoni. Angelini, de fet, va aconseguir un resultat destacable a les eleccions de fa cinc anys, quan va fregar el 15% dels vots a la seva circumscripció de Còrsega del Sud.

Corsica Libera vol jugar ara un paper tan destacat com el dels autonomistes fa cinc anys i, tot i assenyalar que el sistema polític a Còrsega és "ben untat, perniciós i clientelista", el partit pensa que farà una bona primera volta per "enviar un senyal ben fort a París" i donar "un pas suplementari " a fi d'articular una "solució negociada entre Còrsega, el seu poble, els seus elegits, i l'Estat francès".

[[FitxaCòrsega]]