Reentronitzat avui, Putin ha reconquerit la presidència de Rússia amb Txetxènia com a trofeu de la seva recent victòria electoral. Ja va ser-ho arran de la seva primera, l'any 2000, quan va ser elegit president portant el pendó dels seus èxits militars per a fer callar les reivindicacions independentistes dels txetxens. Èxits que s'anirien repetint al llarg dels últims anys, amb la destrucció sistemàtica de Txetxènia, sobretot de la seva capital Grozni, i la reconstrucció de façana realitzada amb l'estreta col·laboració del dictador imposat pel mateix Putin, Ramzan Kadírov.

Com va publicar al seu dia Nationalia (en aquell cas, en relació a les eleccions parlamentàries), la victòria de Putin a Txetxènia ha estat escandalosa, paraula aquesta última que voldria traduir allò ja tan conegut de victòria a la búlgara: gairebé el 100% de participació i de votants favorables al líder. Fets que, per cert, van ser molt comentats, sovint en un to sarcàstic, com el d'un lector del web de la ràdio Veu de Rússia: "El 99,59% de txetxens han votat per aquest individu que va bombardejar el seu país durant quatre mesos, transformar la capital en un terreny vague i programar la destrucció completa del seu poble. Que en deu ser de poc rancuniosa aquesta gent!".

Recentralització i islamisme

Gràcies al seu èxit electoral, Putin està confirmant la seva visió de la Federació Russa, supeditada al retorn al centralisme i, en conseqüència, a l'amenaça als moviments d'emancipació nacional. Oficialment, el gran triomf que va aconseguir tant a Txetxènia com en altres repúbliques veïnes demostra que hi existeix un consens sobre les seves polítiques a favor de la pau i en contra de les amenaces terroristes, alimentades per l'onada islamista que està commovent les diverses zones en què la presència dels musulmans -a Txetxènia, per exemple-, és majoritària o, almenys, especialment notable. Des de l'òptica del poder, el vot seria renovat acte de confiança i un desgreuge davant el suposat intent d'atemptat que va sofrir Putin poc abans dels comicis, atribuït a un txetxè; suposició oblidada l'endemà mateix de les eleccions i envoltada de peces que no encaixen, com va analitzar RFE/RL al seu dia.

Tot i aquest aparent optimisme, enmig de les protestes sobre els fraus electorals que no han parat des del dia de les eleccions -i que va ser especialment intenses ahir a Moscou: milers de manifestants van protestar contra Putin i van haver-hi 450 detinguts-, s'aixequen veus dissidents txetxenes i, fins i tot, se senten remors de sabres de la resistència.

A Putin, però, li interessa una pacificació a l'àrea: el 2014 se celebren a Sotxi els Jocs Olímpics d'Hivern, molt a prop d'un altre punt calent: Abkhàzia. Si les coses no canvien en relació als anys del tàndem Putin-Medvédev, el president rus continuarà comptant amb el silenci de molts mitjans de comunicació sobre les actuacions de la maquinària repressiva d'un règim que manté la retòrica sobre la seva suposada guerra contra el terror i l'islamisme al Caucas (irònicament, permetent que un home com Kadírov imposi a les dones normes indumentàries inspirades en valors tradicionals islàmics). A més, Putin podrà mostrar davant del món el seu trofeu txetxè com a punt de referència del seu programa polític a favor d'una Federació Russa enfortida, capaç de fer front als reptes dels Estats islàmics que l'envolten pel costat caucàsic.

Sempre resta la incògnita sobre què pensa de tot això el ciutadà txetxè, cansat de les guerrilles i fart de l'omnipresència de les forces russes, segons testimonis de "turistes" i periodistes camuflats que, recentment, han visitat la zona. En aquestes condicions és impossible esbrinar quin podria ser el suport dels txetxens a la independència del seu país si fos consultada en condicions de llibertat. Entretant, Kadírov veu com l'empresa estatal russa Rosneft no ha construït la refineria que el líder txetxè esperava, i ara mira cap a l'Azerbaidjan per atreure inversions per explotar el petroli del territori.