Ha fet falta que passessin 21 anys des que Somalilàndia proclamés unilateralment la seva independència perquè els seus representants polítics es reunissin, de forma oficial, amb els de Somàlia, el país del qual es va separar. Unes converses històriques, celebrades sota els auspicis del Regne Unit, Noruega i la UE, i en què Somalilàndia cerca un objectiu ben clar: que Somàlia en reconegui finalment la independència i, així, poder entrar al grup d'estats plenament reconeguts. No li serà gens fàcil.

Les converses -una primera presa de contacte oficial- van tenir lloc la setmana passada als afores de Londres. Segons ha explicat el periodista de la BBC Peter Biles, qui va ser al lloc de la trobada, ambdues delegacions estan molt lluny en els seus plantejaments. Somalilàndia vol que se li reconegui la independència que, de facto, gaudeix des de fa dues dècades, mentre que els representants del govern de transició somali volen que el territori somalilandès es reintegri a Somàlia, sota una estructura federal.

Malgrat que les posicions estan molt llunyanes, les dues delegacions van signar l'anomenada Declaració de Chevening House, en què es van comprometre a continuar les converses (incloent-hi la possibilitat d'una reunió al més alt nivell entre els respectius presidents), a cercar el consell d'experts internacionals en qüestions jurídiques, econòmiques i militars, i a cooperar en la lluita contra la pirateria.

El secretari d'Afers Estrangers del Regne Unit, William Hague, va dir que esperava que la reunió dos "una fita en el procés per clarificar les relacions futures [entre Somalilàndia i Somàlia] i per aconseguir la pau, la seguretat i l'estabilitat a la regió".

L'argument somalilandès: el país era una colònia separada

A Àfrica, els territoris secessionistes habitualment cerquen l'existència de fronteres colonials per justificar les seves pretensions. De fet, tots els estats africans coincideixen a assenyalar que les fronteres heretades de la colonització no es poden canviar. Per això és tan important buscar-ne unes que s'adiguin amb el projecte estatal propi.

En el cas de Somalilàndia, l'argument va en aquesta línia. Aquest territori va ser colònia britànica entre la fi del segle XIX i l'any 1960, mentre que Somàlia va ser colònia italiana durant el mateix període. El 1960 tots dos territoris van proclamar respectivament la independència, i durant cinc dies van existir com a estats separats fins que es van unir en una sola república. Entre 1990 i 1991 l'Estat somali es va col·lapsar, moment que Somalilàndia va aprofitar per reinstaurar la independència que havia gaudit de forma efímera 30 anys abans.

Des de 1991, Somalilàndia ha mantingut un sistema estatal relativament estable, que combina eleccions democràtiques amb elements de govern tradicionals. Per contra, la major part de Somàlia s'ha vist sotmesa a una guerra civil on intervenen grups clànics, organitzacions gihadistes i exèrcits veïns, com l'etíop, el kenyà o una missió armada de la Unió Africana.