Notícia

Col·lectivitat territorial basca: París promet un "reconeixement" però no en concreta l'abast

La ministra de la Reforma de l'Estat adverteix que, de moment, el govern només pot “posar l'atenció en el debat” sobre el futur d'Iparralde · La delegació de representants bascos es mostra moderadament optimista per la “sensibilitat regionalista” de la mandatària · Les promeses socialistes per al reconeixement del País Basc del Nord tenen 30 anys d'història

Prenent com a oportunitat el projecte de reforma regional presentant pel president de la República Francesa, François Hollande, els bascos del nord volen constituir-se en col·lectivitat territorial. La demanda, plantejada formalment el mes passat, ha fet un pas més aquest octubre, amb la promesa de Marylise Lebranchu, ministra de la Reforma de l'Estat, que hi hauria un "reconeixement" del País Basc a França. Què significa això? És aviat per saber-ho.

Els bascos s'emmirallen, de moment, amb el que existeix ja a Còrsega, nació que, sota el nom de col·lectivitat territorial, gaudeix d'una assemblea d'elegits, d'un govern amb algunes competències i de lleis pròpies, en sintonia amb la seva personalitat distinta (jurídicament, però, no identificable per l'administració francesa amb la d'un poble divers, subjecte dels drets corresponents).

És en aquesta perspectiva que l'11 d'octubre Lebranchu rebia una delegació d'elegits bascos que acudien a ella per a lliurar-li un document en el qual expressaven la seva petició d'atorgar a Iparralde la qualificació de col·lectivitat territorial. La ministra els assegurà que portaria aquesta proposta a les altes instàncies de l'estat, si bé havien de no oblidar que, ara per ara, el govern només "posa l'atenció en el debat que s'està fent, en l'actualitat, sobre la qüestió, per a prendre millor en compte la identitat basca".

Els portadors del document reaccionaven amb un cert optimisme, en constatar que la ministra semblava oberta al diàleg bo i donant proves d'una "sensibilitat regionalista forta", en paraules del cap de la delegació, el senador Jean-Jacques Lasserre. A més, la ministra els havia confessat que encara que la seva "recerca institucional seria molt complicada", es comprometia a "treballar per a trobar una solució" en el sentit del contingut de l'esmentat document.

Resistències al País Basc del Nord

La primera dificultat a combatre serà a l'interior mateix de la classe política basca. Un dels elegits, el diputat socialista dels Pirineus Atlàntics, David Habib, es declarava hostil a la proposta pel fet que, segons ell, "el País Basc no té la singularitat territorial com Còrsega". Tanmateix, la majoria dels elegits del País Basc del Nord -d'un ampli ventall d'opcions polítiques diferents- subscriuen el document i la decisió de tirar endavant la reivindicació d'un estatut particular.

No és la primera vegada que els bascos reivindiquen el seu dret de ser reconeguts institucionalment. François Mitterrand fins i tot ho va arribar a prometre durant la campanya electorals de 1981: el candidat socialista proposava atorgar un departament propi a la comunitat basca. Lionel Jospin també ho va plantejar el 1995. Ni l'un ni l'altre ho van arribar a complir.

Més informació: