La sorpresa ha estat majúscula en conèixer-se els resultats del cens xilè de 2012: 1.500.000 persones -gairebé el 10% de la població d'aquell país sud-americà- s'han declarat ètnicament maputxes. Un resultat històric, si tenim en compte que només deu anys abans, els xilens que havien dit que eren maputxes arribaven tot just a la xifra de 604.000.

Evidentment, als maputxes no els ha donat temps de procrear tantíssim en una sola dècada. L'espectacular canvi de les dades parla, més aviat, d'un "increment notable de l'autoafirmació identitària maputxe", tal com ho interpreta el diari Azkintuwe, i també de la "pèrdua de la por o la vergonya" a identificar-se com a membre d'un poble originari, segons ho entén el diari xilè La Tercera. Encara més, el digital maputxe Mapuexpress considera que la xifra suposa el fracàs d'un "sector de funcionaris públics, acadèmics i polítics per invisibilitzar i fer desaparèixer de les estadístiques el poble maputxe".

Segons les dades del cens, la major part dels maputxe es troben a la regió metropolitana de Santiago de Xile (on molts maputxes s'han anat traslladant a viure durant les darreres dècades) i al territori de l'Araucània, la zona originària d'aquest poble.

A banda dels maputxes, també hi ha unes altres 300.000 persones que han declarat la seva pertinença a altres pobles originaris de Xile. Aquest grup de gent suposa un 2% de la població total del país, i inclou els rapanuis (poble de l'illa de Pasqua), els quítxues, els aimares i d'altres pobles. En aquest cas, l'augment és encara més espectacular, perquè fa deu anys tot just 90.000 persones havien dit que pertanyien a algun d'aquests pobles. Mapuexpress apunta que tots aquests resultats demostren que Xile és un estat "plurinacional".