Notícia

Un moviment popular demana l'autogovern i el reconeixement nacional de Sarawak

L'SSN vol que el territori de Malàisia pugui aprovar les seves lleis, recaptar impostos i controlar els seus recursos naturals · El moviment sobiranista argumenta que Sarawak és una de les tres nacions constituents de Malàisia · El primer ministre de Sarawak, contra tot canvi: la unió va portar "estabilitat i pau" · Organitzacions internacionals acusen Taib de corrupció, desforestació i de "saltar-se les lleis i els impostos"

Un moviment de la societat civil ha encetat una campanya per demanar el reestabliment de l'autogovern intern i l'estatus nacional de Saraway, un dels 13 estats constituents de Malàisia (mapa a l'esquerra, cliqueu-hi per a ampliar-lo). Segons publica el diari malai The Star, el Moviment per a la Sobirania de Sarawak (SSM, sigles en anglès) va ser presentat abans-d'ahir dissabte amb un programa que cerca convertir Sarawak en un estat amb molt autonomia dins d'una federació malaia molt descentralitzada.

L'SSN diu que començarà una petició popular, amb el suport de tants ciutadans de Sarawak com sigui possible, per tal de revisar l'Acord de Malàisia. Aquest acord va aplanar el camí per a la descolonització de Malaia (part continental de Malàisia), Sarawak, Sabah i Singapur del Regne Unit el 1963. Els moviments sobiranistes a Sarawak i Sabah argumenten que ambdós territoris haurien de ser considerats parts iguals i nacions constituents de Malàisia (la tercera seria la mateixa Malaia). De fet, la quarta nació constituent (Singapur) va declar-se independent de Malàisia el 1965.

El moviment sobiranista argumenta que Sarawak hauria de poder aprovar les seves lleis, recaptar els seus impostos i controlar els seus recursos naturals. Actualment, Sarawak i Sabah només obtenen el 5% dels drets de la producció del petroli en aquests dos estats.

A banda de recollir signatures per a la petició, l'SSN també prepara una manifestació per a diumenge 21 de juliol, el dia abans de la celebració del 50è aniversari de la independència de Sarawak respecte del Regne Unit.

Sarawak està separat físicament de Malàisia pel mar del Sud de la Xina. El territori també té diferències en l'aspecte ètnic i religiós. El grup ètnic més nombrós a Sarawak és l'iban, autòcton de l'illa de Borneo. Juntament amb el bidayuh, el melanau i altres, constitueix la majoria absoluta de la població de Sarawak, tot i que també existeix una nombrosa comunitat xinesa (24% de la població) i malaia (23%). Malgrat que l'islam és la religió majoritària a Malàisia, no ho és a Sarawak, on el cristianisme té més adeptes.

El govern de Sarawak, contra el programa sobiranista

Només fa mig any, el primer ministre de Sarawak, Pehin Sri Abdul Taib Mahmud, va dir que Sarawak havia ingressat voluntàriament a Malàisia i que la unió havia estat crucial per a "l'assistència en defensa i seguretat" i per a "l'estabilitat política i la pau". De nou, fa dues setmanes, Taib va subratllar la "unitat i harmonia racial" de Sarawak des del seu accés a Malàisia i va predir que el territori assoliria uns estàndards de qualitat de vida similars als de la UE i els EUA cap al 2030.

Però Taib està immers en una profunda controvèrsia. L'ONG Global Witness va publicar, el mes passat, una investigació segons la qual la família Taib "se salta les lleis i els impostos de Malàisia" i obté "grans beneficis a expenses de la gent autòctons" i amaga "els seus diners bruts a Singapur".

Global Witness també ha acusat Taib d'haver permès una desforestació massiva a Sarawak. El Fons Bruno Manser, organització suïssa, ha documentat com n'està d'estesa la corrupció entre la família Taib. Segons aquesta organització, els Taib estan obtenint beneficis enormes de l'explotació forestal i de l'expulsió dels indígenes de les seves terres. La qüestió fins i tot ha arribat al Parlament de Suïssa, on el parlamentari Carlo Sommaruga ha demanat que es congelin els béns que la família Taib té en bancs suïssos: "Actuen com una organització criminal", ha dit el diputat.

Més informació: