En una votació històrica aquest divendres 17 de maig, l'Assemblea de Còrsega ha aprovat un estatut de cooficialitat per a la llengua corsa. L'aprovació de l'estatut ha aconseguit la unanimitat dels membres de l'Assemblea presents a l'hora de la votació: 36 han donat suport a l'equiparació legal del cors i el francès, mentre que 11 no han volgut participar al vot i 4 n'eren absents (aquests 15 diputats pertanyen a l'oposició de dretes i a una petita fracció del centreeesquerra governamental), segons expliquen France 3 Corse al seu compte de Twitter i la ràdio corsa Alta Frequenza, que afegeix que una diputada de la dreta sí que ha votat a favor.

Com ja havien anunciat, tant els autonomistes de Femu a Corsica com els independentistes de Corsica Libera han votat en bloc a favor de l'estatut de cooficialitat. També ho han fet la majoria dels diputats del centreesquerra, que governa a l'illa.

S'han confirmat així les previsions que Pierre Ghionga, president del Consell de la Llengua Corsa i redactor de la proposta de cooficialitat, feia fa tot just un mes, quan albirava una "forta majoria" a favor d'atorgar caràcter oficial a la llengua pròpia de l'illa. En aquella ocasió us explicàvem que la votació de l'Assemblea de Còrsega no atorgaria automàticament l'oficialitat al cors. Cal recordar que aquesta cambra no té poders legislatius, i que en tot cas haurà de ser l'Assemblea Nacional francesa qui voti una llei -o canviï la Constitució, arribat el cas- que atorgui caràcter oficial al cors.

Ghionga considera que seria inconcebible que la República Francesa s'oposés "a la voluntat democràtica d'una regió". Ara, doncs, la pilota queda en la teulada de París.

Administració i escola

L'administració i l'escola són els dos grans pilars sobre els quals el text preveu bastir l'oficialitat del cors. D'una banda, l'estatut de cooficialitat recull que tots dos idiomes han de poder ser usats per la ciutadania en les seves relacions amb l'administració pública. I de l'altra, el text preveu la introducció general del cors com a llengua vehicular a les escoles, amb l'objectiu d'assolir una població illenca totalment bilingüe.