La manifestació arribava amb un suport sense precedents. No només els partits i sindicats d'obediència nacional basca estaven a favor de la reclamació, sinó també dirigents locals dels dos principals partits francesos (el Partit Socialista i la Unió per a un Moviment Popular). Igualment, la petició d'una institució nord-basca també està avalada per la Cambra de Comerç i Indústria i per diverses coordinacions de càrrecs electes.

A la marxa, recull el diari Deia, es va llegir un manifest en forma de carta adreçada al president de la República Francesa, François Hollande. La missiva deia que "el País Basc no té ni un bri de dubte, sap que necessita la col·lectivitat territorial amb estatut particular per a respondre adequadament, en el perímetre adequat, a les necessitats de la població". La carta destacava la "legitimitat" del projecte per la "diversitat d'actors" que hi donen suport.

Els defensors d'una institució per a Iparralde -que proposen més o menys el model de la col·lectivitat territorial de Còrsega- consideren que el nou ens hauria de tenir competències en àrees com habitatge, transport, agricultura, turisme, desenvolupament econòmic, cultura, llengua i cooperació transfronterera.

L'octubre passat, el ministre de l'Interior, Manuel Valls, va descartar la possibilitat de crear un ens específic per al País Basc del Nord. Dijous passat, Valls va insistir que el govern francès no considera pas la creació ni d'un departament basc ni d'una col·lectivitat basca.

La col·lectivitat territorial és una figura prevista a la Constitució francesa per a aquells territoris a qui es vulgui dotar d'una certa autonomia administrativa. Les regions i els departaments són col·lectivitats territorials, però també n'hi ha de sui generis.

Actualment, el País Basc del Nord es troba integrat -amb el territori occità del Bearn- al departament dels Pirineus Atlàntics, que forma part de la regió d'Aquitània, amb capital a Bordeus.