Notícia

Una associació jueva vol fer reconèixer Còrsega com a "Illa dels Justos"

L'organització destaca que cap jueu va ser deportat de l'illa durant la Segona Guerra Mundial, malgrat les ordes de Vichy · Polèmica sobre si es pot estendre una distinció així a tot un col·lectiu nacional · El poble cors de Canari va ser distingit el 2010 per haver protegit jueus

En plena ofensiva de sectors del nacionalisme francès per a presentar els corsos com a racistes (aprofitant el fet que a Còrsega existeix un sentiment bastant difós sobre la seva identitat diferenciada de les altres, que s'expressa, almenys en alguns cercles, en contraposició a la identitat francesa), una associació jueva vol fer reconèixer que els corsos no són racistes respecte, precisament, als jueus.

L'associació Homenatge als Pobles de França (HVF, sigles en francès), que reuneix descendents de famílies de jueus els membres de les quals havien estat salvats durant la Segona Guerra Mundial de l'extermini, ha fet saber que Còrsega és l'únic territori de l'Estat francès en què els jueus no van ser perseguits. Cap jueu -fora d'un, capturat accidentalment- va ser deportat, malgrat les ordres emanades de l'anomenat govern de Vichy, col·laboracionista amb el règim nacionalsocialista alemany.

El Jerusalem Postexplica que un primer reconeixement oficial de Còrsega com a terra d'acolliment i de salvaguarda dels jueus va tenir lloc l'octubre de 2010 en ser proposat per l'esmentada associació, a l'entitat jueva Yad Vashem, ubicada a Israel, una de les finalitats de la qual és emetre un veredicte oficial sobre peticions com les que ha fet l'esmentada associació. Però la mateixa Yad Vashem va dir, el 2010, que les seves distincions es donaven només a persones individuals, i que no estava pas estudiant -com es va arribar a dir- que ja hagués començat a analitzar l'atorgament d'un mèrit col·lectiu al poble cors.

Ara HVF ha tornat a cursar la seva demanda, especificant que vol referir-se concretament al poblet cors de Canari (fotografia esquerra, imatge de Pierre Bona), un dels referents emblemàtics. La història també ha estat recollida en un documental emès recentment a França.

Si bé la iniciativa ha tingut els seus detractors, sobretot per la generalització que conté la sol·licitud i perquè consta que a Còrsega va haver-hi col·laboradors amb el govern de Vichy, diversos testimonis, recollits en bona part per HVF, han aportat proves en el sentit que la solidaritat amb els jueus va ser arreu la nota dominant. Amb la precisió que la solidaritat amb els jueus no representa una excepció sinó un cas entre molts, demostratiu que els corsos senten com a parts integrants del seu poble tothom qui vulgui identificar-s'hi, més enllà de les pròpies diferències. Els jueus corsos eren considerats, simplement, corsos i com a tals eren dignes de la solidaritat absoluta davant qualsevol acció que els discriminés.

Una actitud que respon a una llarga tradició. Ja l'ideòleg de la Còrsega emancipada, Pascal Paoli, i el mateix Napoleó, d'origen cors, (s.XVIII-XIX) eren, ambdós, favorables a donar un estatut de ciutadà en el sentit ple de la paraula a tots els jueus que vivien a Còrsega, després d'haver-s'hi exiliat al terme de les persecucions que sofriren a l'Europa continental des del segle XVI.

És digne de menció el fet que, el 1915, 800 jueus expulsats de l'imperi Otomà en arribar a Còrsega foren acollits amb mostres extraordinàries de bon acolliment, recorda l'article del rotatiu israelià. Un gest compensat per la rapidesa amb què aquests jueus s'identificaren amb els corsos.