Notícia

Els drets del poble hawaià: un reconeixement lent

ANÀLISI. El poble hawaià malda per sortir de la marginació social i política en aquest arxipèlag nord-americà. La lluita per la recuperació de la llengua és una de les manifestacions de la represa, lenta, dels hawaians pels seus drets. Jordi Canal-Soler, escriptor i fotògraf especialitzat en Hawaii, en parla en aquest article.

Al centre de la ciutat de Honolulu, entre palmeres i gratacels de vidrieres que reflecteixen el blau de l'oceà proper, s'alça un palau de formes sòlides i estil entre renaixentista i victorià, farcit d'amples balcons i galeries fresques. El Palau de ‘Iolani (imatge esquerra superior) va ser construït el 1882 pel rei David Kalakaua com a residència oficial per als monarques de les llavors anomenades Illes Sandwich.

La monarquia de Hawaii datava del 1810 amb l'inici de la dinastia de Kamehameha I, el primer cap tribal que unificà les illes gràcies a les armes comerciades amb els vaixells europeus i americans que començaren a arribar a les illes després de la descoberta de l'arxipèlag pel Capità James Cook el 1778. Des dels temps de Kamehameha, els sobirans hawaians havien promogut l'intercanvi amb la resta de països i Hawaii, al mig de la profitosa ruta comercial entre San Francisco i Canton, va començar a créixer i atreure inversió estrangera. Gran part d'aquesta entrada de diners pertanyia a industrials americans que, comprant terres barates als nadius, van començar a convertir els paisatges hawaians en profitoses extensions de camps de canya de sucre. La mà d'obra intensiva necessària per al conreu es va començar a importar del Japó, Xina, Filipines, Portugal i altres països empobrits i les illes van començar a poblar-se de la barreja ètnica que les caracteritza encara actualment, on els nadius hawaians de sang polinèsia representen menys del quinze per cent de la població.

Al rei David Kalakaua el succeí la seva germana, la reina Lili'uokalani, que ascendí al tron hawaià el 1891. El 1887 Kalakaua s'havia vist forçat per la milícia a signar l'anomenada Constitució de la Baioneta, que convertia la reialesa hawaiana en una monarquia constitucional similar a la del Regne Unit. Lili'uokalani, al pujar al tron hawaià, intentà fer aprovar una nova constitució que restaurés el poder de veto de la monarquia hawaiana i substituís la que havia signat el seu germà sota pressió. Els grans terratinents i comerciants estrangers a les illes van veure així amenaçats els seus negocis. A més, el sucre que havia entrat fins aleshores sense problemes als Estats Units començà amb el govern de McKinley a pagar elevats aranzels. Buscant l'annexió als Estats Units, un grup d'americans i europeus va formar el Comitè de Seguretat el 1893 amb l'objectiu de deposar la reina. Recolzats per l'exèrcit americà, van destronar Lili'uokalani i aquell mateix any Hawaii passà a ser un protectorat dels Estats Units d'Amèrica. Un any més tard, Hawaii es convertia en República. El 1898 passava a ser integrat com a Territori i el 1959 es convertia en el cinquantè Estat de la Unió.

Des d'aleshores, la minoria hawaiana de les illes ha viscut marginada. L'elevat cost de la vida a l'arxipèlag (on gairebé tots els productes han de ser importats) ha relegat a la pobresa als nadius polinesis de Hawaii.

No ha d'estranyar, doncs, que entre la població més afectada sorgís, des del mateix moment del cop d'estat americà, un sentiment separatista que ha anat arrelant amb els anys i l'enduriment de la situació. La prohibició d'ensenyament de l'idioma hawaià a les escoles durant la primera meitat del segle XX va perjudicar un sentiment patriòtic americà entre la població nativa i des de la recuperació de la llengua hawaiana a partir de la dècada del 1970, aquesta té un paper crucial en el sentiment sobiranista de l'arxipèlag. Existeix fins i tot una bandera independentista, molt diferent de l'actual (amb referències britàniques) que es mostra en les manifestacions davant del Palau de ‘Iolani i en algunes de les cases més nacionalistes de Hawaii.

Hi ha diferents voluntats per a buscar alguna mena d'autogovern per a les illes, que van des de la independència més radical fins al reconeixement d'una nació dins d'una altra (similar a l'estatus de les tribus nord-americanes al continent), però cap d'elles no té el suport majoritari de la població i han quedat diluïdes en el dia a dia d'un Estat que depèn totalment de la relació amb la resta dels Estats Units. El govern de Hawaii busca la manera d'acontentar aquesta minoria sobiranista a través de l'Oficina d'Afers Hawaians, una entitat estatal que controla, principalment, l'ús de les terres de la monarquia annexades pel cop d'estat de 1893 per a l'ús dels nadius. Existeixen diferents grups amb voluntat secessionista que busquen forçar els Estats Units a retornar el govern al poble hawaià: des de Ka Lahui a Ka Pakaukau passant per Poka Laenui i per Hawaiian Kingdom, totes aquestes associacions comparteixen un objectiu comú però una manera de procedir diferent, cosa que no ha afavorit que les pressions exercides hagin donat fruit.

El reconeixement dels drets del poble hawaià és lent i avança molt a poc a poc però amb alguns passos significatius. Un d'ells va ser l'elecció, el 1986, del primer governador de Hawaii de sang hawaiana (encara que el governador anterior hagués estat d'ascendència japonesa). Un altre pas significatiu fou la signatura el 1993 de l'Apology Resolution, un document en que el president Bill Clinton demanava perdó en nom dels Estats Units per la deposició de la monarquia hawaiana. El text, però, més enllà de disculpar-se no tenia voluntat de tornar enrere.

La reina destronada va intentar una contrarevolució el 1895, però fracassà estrepitosament. Condemnada a treballs forçats, la pena fou reduïda a un empresonament a palau i la reina Lili'uokalani no va poder abandonar una de les habitacions de l'edifici. Passà els dies teixint, composant cançons i escrivint les seves memòries. Una de les cançons que va compondre en aquella aïllada habitació és "Aloha ‘Oe", que descriu la pèrdua d'un amant però que, per a tots els hawaians que busquen la recuperació de la seva autonomia, és un cant de lament per la pèrdua del seu país. L'habitació on la reina va passar aquelles llargues hores encara es pot visitar i el cobrellit que s'hi exhibeix, teixit per la seva mà, evoca amb diferents escenes no només la frustració d'una sobirana humiliada sinó també la tristesa d'uns temps que no retornarien.

D'esquena al Palau i mirant el modern edifici del Capitoli de l'Estat, com volent simbolitzar el pas del poder de la monarquia al poble, des del 1982 s'alça una estàtua de la reina Lili'uokalani (imatge esquerra inferior). Sempre és plena dels collarets de flors amb què els hawaians solen donar la benvinguda o significar la partença. A ningú no se li escapa que per a l'estàtua aquests leis florals són un gest honorífic per a recordar la vella reina que perdé el tron i la llibertat d'un poble que, a hores d'ara, està molt lluny de tornar.

Jordi Canal-Soler és escriptor i fotògraf especialitzat en Hawaii.

Més informació: