Autonomia Eraiki (Construir l'Autonomia), una plataforma ciutadana del País Basc del Nord, ha presentat una proposició per a dotar Iparralde d'una institució autònoma que, a llarg termini, sigui un dels "pilars" de la reunificació del País Basc. La proposta arriba pràcticament al mateix temps que la diputada socialista Colette Capdevielle hagi presentat una esmena legal que podria obrir la porta a la creació d'una col·lectivitat territorial per al País Basc del Nord.

Les col·lectivitats territorials són les divisions subestatals de la República Francesa que disposen d'alguna assemblea o corporació escollida democràticament i amb determinades competències. Dins d'aquesta categoria s'hi inclouen les regions i els departaments.

La proposició d'Autonomia Eraiki planteja, d'entrada, que el País Basc està dividit per dos estats, d'una divisió que, al seu parer, es contradiu amb una sèrie de principis sostinguts per l'ONU, donat que impedeix que el poble basc, com a tal, pugui exercir el "dret de decidir lliurement el seu futur" i de "dotar-se d'un estatut polític, econòmic, social i cultural", d'acord amb el primer article de la Carta dels Drets civils i polítics establerta per l'ONU. La divisió també impedeix que els bascos formin una col·lectivitat territorial compacta, conformement amb el que assenyala la Carta Europea de la Democràcia Regional.

El que proposa Autonomia Eraiki és, bàsicament, el que ja ha exposat bona part de la classe política local: una assemblea elegida en sufragi universal, amb àmplies competències i una fiscalitat pròpia. "El reconeixement institucional i jurídic del País Basc Nord, constituiria, sense cap mena de dubte, un pas important vers la reeixida del procés democràtic", diu la plataforma. La col·lectivitat aplegaria els tres territoris històrics de Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa. El poder legislatiu seria assumit per l'assemblea autònoma del País Basc del Nord, que tindria la facultat de votar lleis específiques aplicables als camps de les pròpies competències exclusives les quals reemplaçarien les lleis de dret comú ara en mans del govern francès.

De l'assemblea emanaria el poder executiu, format per nou membres. El seu president representaria el País Basc del Nord i seria l'encarregat de dur a terme les relacions amb Aquitània, l'Estat francès i la Unió Europea, així com amb el País Basc del Sud, comprenent-hi Navarra. Pel que fa a les finances, el govern autònom hauria de comptar amb un sistema de fiscalitat específica.

Quant a la llengua, l'èuscar seria considerat la llengua pròpia, dotada d'un estatut legal i públic que la convertís en oficial. El francès també mantindria l'estatus d'oficialitat.

Esmena presentada davant l'Assemblea Nacional

Amb un objectiu bastant més limitat que el d'Autonomia Eraiki, la diputada del Partit Socialista Colette Capdevielle acaba de presentar davant l'Assemblea Nacional francesa una esmena al Codi General de les Col·lectivitats Territorials, la compilació de les disposicions legislatives referents a aquest tipus d'organització territorial. En aquest codi, es reconeixen tres tipus de regions amb estatut particular: les d'ultramar, Còrsega i l'Illa de França (la regió de París).

L'esmena presentada per Capdevielle vol afegir-hi una altra categoria: les "col·lectivitats territorials amb estatut particular". Allò més destacable és que, segons la proposta de la diputada socialista, podria demanar aquest reconeixement "tot territori de la República que presenti una especificitat del seu patrimoni cultural i que constitueixi un espai de solidaritat". Això obriria la porta de l'estatut particular al País Basc del Nord, però també a d'altres àrees que ara mateix no tenen categoria de regió, com és el cas de la Catalunya del Nord.

Segons recull Le Jornal du Pays Basque, Capdevielle ha explicat que la comissió de lleis de l'Assemblea està estudiant la seva proposta els primers dies d'aquest mateix juliol.

La proposta de la diputada va en la línia de la mobilització que s'està esdevenint a Iparralde darrerament, i que el mes passat va moure sectors polítics, socials i econòmics per a reivindicar un estatut diferenciat per al territori basc.