El periodista i cineasta francès Michaël Prazan acaba de presentar públicament un documental titulat La Confrérie. Ve a ser a ser una anàlisi, plantejada després d'una llarga immersió en el món egipci, sobre el pensament i les activitats del Germans Musulmans, punt de mira dels militars que van fer el cop d'estat a Egipte el passat 30 de juny.

En una entrevista publicada arran de l'emissió del documental, Prazan explica per quins motius els coptes són perseguits pels Germans Musulmans, al mateix temps que aquests s'enfronten amb els militars. Segons els testimonis recollits per Prazan, la persecució dels cristians no és una mera venjança dels Germans Musulmans pel suport del patriarca dels coptes a la destitució del fins llavors president islamista, Mohamed Morsi. "La discriminació dels cristians no data del mes de juliol! Les esglésies cristianes no han esperat que els mitjans de comunicació posin l'atenció sobre elles per a ser incendiades. Són incendiades, regularment, des de fa un any". Més encara, "a partir del moment que alguna cosa s'esbomba a Egipte, els Germans Musulmans realitzen progroms i destrueixen esglésies. 400.000 coptes han fugit d'Egipte durant el temps que ha governat la Confraria [els Germans Musulmans]! Han reemplaçat els jueus que van marxar del país el 1950, quan eren bocs emissaris dels islamistes". Cal precisar que "es perquè la seva existència havia esdevingut insuportable que els cristians han donat suport al 'cop d'Estat'". També els coptes estaven en contra del dictador Mubarak. De fet, assegura Prazan, "estaven molt presents en les manifestacions que el varen fer caure. No són aliats dels militars per principi, lluny d'això. Voldrien poder estar segurs i ser considerats pel què són: egipcis".

Els coptes són molt conscients que les seves arrels són egípcies i prou, fins al punt que molts d'ells creuen que són els veritables successors, en fil directe, dels antics egipcis. És en aquesta perspectiva que són ben comprensibles les paraules del patriarca copte Tawadros II quan declara que "l'incendi de les nostres esglésies és un acte d'ofrena que presentem sobre l'altar del sacrifici per tal que Egipte visqui".

La defensa de la identitat egípcia és pels cristians coptes la clau per a qualsevol transformació de l'estat. Va quedar ben evidenciat, recentment, quan no van voler participar en el procés constituent que va marcar l'endemà de la caiguda de Mubarak. El jutjaven no prou representatiu de la societat plural egípcia, perquè ja des de l'inici era massa contaminat per les tesis islamistes.

Per més que els coptes representen tan sols al voltant del 10% de la població d'Egipte, no es consideren un cos estranger que hauria estat introduït a la vall del Nil per una força d'ocupació, com ho va ser, per exemple, la cultura araboislàmica. De fet, la paraula "copte" significava originàriament "egipci", abans que no passés a indicar una confessió religiosa.

Avui els dirigents coptes són favorables a la confecció d'una nova Constitució que garanteixi, realment, la igualtat entre els ciutadans, sigui quina sigui la seva confessió, i permeti construir un estat democràtic civil, un estat ni militar ni islamista. Val a dir que aquests dirigents estan inquiets per la lentitud que tenen els treballs dels redactors de la nova Constitució. La lentitud noi serveix, al contrari, per a posar fre a la sagnia que representa el constant goteig de coptes que se'n van del país, que estan perdent no tan sols esglésies sinó també cases, tendes, negocis... A aquest propòsit, Le Mondepublicava l'agost passat: "Una emigració massiva dels cristians seria catastròfica. No únicament afebliria de manera considerable Egipte sinó també canviaria la seva naturalesa. Un Egipte sense coptes no seria més Egipte. Caldria trobar-li un altre nom".

(Imatge: un temple copte, a Egipte.)