L'organització Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil, que agrupa bona part dels centenars de comunitats que formen la gran família de les nacions aborígens del país, ha donat per clausurada la Setmana de Mobilització Indígena. Es tractava d'una iniciativa la finalitat de la qual era fer sentir la veu d'aquests pobles a diferents ciutats de la República Federal, en el marc dels actes commemoratius del 25è aniversari de la Constitució del Brasil.

El balanç dels organitzadors és positiu en el sentit que els indígenes han pogut posar en el primer pla de l'atenció de l'opinió pública el fet que, mentre la Constitució brasilera reconeix el seu dret a les pròpies terres, cada dia avancen més les ocupacions fraudulentes i destructores de moltes d'aquestes terres. Accions comeses pels depredadors dels recursos naturals en benefici propi o de les multinacionals, particularment relacionades amb les empreses que exploten la selva o que serveixen el sector agroalimentari.

Seguint el pla estudiat de temps, les manifestacions pels carrers de les ciutats van culminar al Parlament de la República, a la capital Brasília. El 2 d'octubre eren 300 els indígenes que van intentar entrar a la sala de sessions del Parlament per a fer-hi sentir les seves reivindicacions, presentades com a gest d'adhesió i fidelitat a la Constitució, però la policia els ho va impedir, amb violència. En nom dels manifestants, un dels seus dirigents, un dels seus dirigents, Kayapo Raoni, declarava davant els mitjans de comunicació: "Estem per a dialogar amb el govern. A la seu mateixa del Congrés. Però hem de sofrir amenaces que pesen també sobre les nostres terres".

Tanmateix, la policia es veia acorralada en constatar el suport que els manifestants rebien dels 1.500 indígenes, pertanyents a 305 grups distints, que s'anaven acostant a la seu dels legisladors brasilers. Les forces de l'ordre no van poder impedir que un nombre indeterminat d'indígenes acampessin al voltant del Parlament.

El 5 d'octubre, encara més indígenes van tornar a manifestar-se al mateix lloc. Paral·lelament, també en altres ciutats, com a Sâo Paulo, Belém i Rio Branco, es concentraven indígenes en llocs estratègics, portant escrits eslògans per a defensar els seus drets sobre les terres i informant els passants que havien perdut moltes de les seves terres i que ara eren cada dia més els qui volien expropiar-los de les que encara els quedaven. Denunciaven concretament un projecte de llei que pretén demarcar les terres indígenes per a reduir-ne l'abast, sempre a favor dels latifundistes. Criticaven, igualment, l'actitud permissiva que, segons ells, està prenent el govern de la presidenta Dilma Rousseff davant de les destrosses de les terres. A la vegada, proposaven un diàleg constructiu amb les autoritats legislatives i executives per a cercar una solució, en el marc de les exigències de la Constitució. Altrament, van dir, es veurien obligats a recórrer a altres "instàncies jurídiques", segons deia Kléber Karipuna, dirigent de base de la Coordinador d'Organitzacions Indígenes de l'Amazònia.

Davant d'aquestes formes de pressió, i després d'intenses negociacions, un petit grup d'indígenes van rebre el permís d'entrar al Senat i exposar breument les seves reclamacions.

Perspectives per al moviment indígena

Carlos Fausto, antropòleg de prestigi, que treballa des de fa més de vint anys a l'Amazònia, ha declarat que les manifestacions dels indígenes a diversos indrets del Brasil assenyalen un moment important en les relacions entre els representants de l'Estat brasiler i els pobles autòctons. En contra del que estableix la Constitució, van creixent els anomenats "ruralistes", explica Fausto, presents en tots els partits polítics, o sigui els moviments que donen suport a les idees "desenvolupistes" que caracteritzen l'actual govern del Brasil.

El Brasil s'està situant entre els principals països emergents del món a cavall d'aquest desenvolupisme, molt criticat al mateix Brasil per grups d'esquerres, ambientalistes i indigenistes perquè, segons ells, posa les terres al servei de l'economia, ni que sigui provocant estralls, i no l'economia al servei de les terres, per al bé de l'equilibri ecològic. L'interès públic de la República, però, és l'argument que plantegen els defensors de la línia desenvolupista. Els opositors a aquests plantejaments, els pobles indígenes en primer lloc, se senten febles i afeblits.

Tanmateix, segons Fausto, "el debat sobre les terres és sobretot una qüestió ètica per a la construcció del nostre país. No és solament una qüestió econòmica. Les generacions futures hauran d'agrair" als pobles indígenes tot el que hauran fet per a conservar en bon estat la selva. "No crec que Dilma Rousseff pugui assumir que el seu govern sigui el que haurà posat fora de combat els drets indígenes. Hom trobarà algun compromís, a meitat del camí. Però sigui quin sigui", diu l'antropòleg, la mobilització d'aquests dies "prefigura grans canvis".

(Imatge: una de les manifestacions, davant la seu de Petrobras a Rio / fotografia d'Agência Brasil.)