Opinió

Passos cap a la regeneració del nacionalisme gallec

OPINIÓ. El 29 de gener concloïa, a Santiago de Compostel·la, la XIII Assemblea Nacional del Bloc Nacionalista Galec (BNG). Una de les tasques més importants era, a més de l'aprovació del programa polític per als propers mesos, l'elecció d'una nova direcció o consell del conjunt de partits que configuren la principal opció del nacionalisme gallec avui. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, comenta els esdeveniments que hi van tenir lloc.

El programa polític que va rebre més vots fou el que presentava l'anomenada ala continuista del BNG. Amb tot, la votació fou força ajustada. No tant en relació al text pròpiament dit de les conclusions com en els percentatges dels principals corrents que formaran la direcció del BNG. En altres paraules, la Unió del Poble Gallec, presidida per Guillerme Vazquez, tindrà 24 llocs (amb el 48,7% dels vots), mentre Máis Galicia- Alternativa per a la Unitat, encapçalada per l'històric Xosé Manuel Beiras en tindrà 23 (amb el 45,63% dels vots) i el Moviment Gallec per al Socialisme, liderat per Rafael Vilar, en tindrà 1 (amb el 5,5% dels vots). Proporcions força reflectides en els resultats de les votacions per a elegir el candidat del BNG per a la presidència de la Xunta en les pròximes eleccions autonòmiques, que serà Francisco Jorquera, l'actual portaveu del BNG en el Parlament de Madrid (amb el 53% dels vots) el qual ha superat l'altre candidat, del segon sector, Carlos Aymerich (amb el 46% dels vots).

Si bé es donava per descomptat que els actuals dirigents del BNG rebrien el major nombre d'adhesions, poca gent es pensava que Beiras i els seus tornarien a la palestra política amb tants suports, amb gairebé un "empat tècnic", com diria el mateix Beiras. Un èxit que Beiras definia amb una frase emblemàtica: "S'ha d'anar al cor de la gent i hi ha una part de la meitat de la militància que té cor". Unes paraules de reconeixement de la seva força i del sentit que se li vol donar. I que, d'alguna manera, els resultats de l'elecció, tan equilibrats, també expressen la divisió interna del BNG. De fet, davant d'aquestes resultats, el sector representat per Beiras, que es proclama més favorable a la regeneració del nacionalisme gallec, ja ha manifestat que la seva continuïtat dintre del BNG depèn de si a partir d'ara es podrà exercir la crítica sense censures internes i si es tindrà prou en compte la diversitat, la igualtat i el respecte mutu entre totes organitzacions que constitueixen el BNG. Amb un to d'invitació, Beiras va posar l'accent en la necessitat de crear ponts per a fer circular les idees i aproximar les posicions.

Aquestes observacions i aquests temors van ser exposats també pel representant del minoritari Moviment Gallec per al Socialisme. Després de lloar la contribució històrica de Beiras a la causa nacional de Galícia i de recordar alhora les seves crítiques al funcionament del BNG, va insistir en la necessitat de respectar el pluralisme intern, l'única garantia per a consolidar la unitat de la coalició. Un desig compartit pel mateix triomfador de les eleccions, Guillerme Vázquez, el qual prometé que no "hi haurà ni vencedors ni vençuts" i que el projecte a realitzar de cara el futur, resumit en les paraules "sobirania, democràcia i treball", serà un programa aglutinador.

Malgrat la proclamació de tan bones intencions, flotava en l'ambient, sobretot una vegada van anar dispersant-se els electors, que el BNG entrava en una nova fase de crisi interna, potser més greu que l'experimentada els últims anys. Tanmateix, el sentiment més difós era que des d'ara el BNG -casa comuna dels nacionalistes- viurà l'última oportunitat per a recuperar un discurs creïble d'alliberament nacional i social i per a fer créixer el nombre, fins a arribar a la majoria, de patriotes gallecs que opten per la independència.

Entre les propostes votades, com a resolucions de l'Assemblea, n'hi havia una que es referia a la política internacional: "L'Assemblea dóna suport a la lluita per a la sobirania dels pobles sense estat del món, en especial dels pobles sahrauí, palestí i kurd (...). Manifestem també un especial suport al procés d'independència que el poble escocès acaba d'iniciar per a constituir-se en un nou estat sobirà europeu". Aquestes paraules tenien ja un particular aplaudiment i un compromís explícit en la nova (des del 16 de gener) eurodiputada del BNG, Ana Miranda.