Opinió

Rio+20: els pobles indígenes marginats contesten

OPINIÓ. Quina serà la representació dels pobles autòctons del Brasil a Rio+20, la conferència sobre el desenvolupament que tindrà lloc properament a Rio de Janeiro? Hi ha representants d'aquests pobles que se senten exclosos del procés i ho critiquen en una carta pública. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, en comenta alguns aspectes.

Des de principis d'any, es van multiplicant les veus que anuncien el gran esdeveniment que hauria de ser la Segona Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible. Una Conferència que tindrà lloc al Brasil, a Rio de Janeiro, el proper mes de juny, vint anys després d'haver-s'hi celebrat la primera, que duia el nom de Cimera per a la Terra. D'aquí que la nova Conferència es digui Rio+20. En aquesta nova cita, a la qual són invitats governs, institucions i representants de la societat civil, "es donarà l'oportunitat de corregir alguns hàbits i posar les mans a l'obra per a acabar amb la pobresa, fer front a la destrucció del medi ambient i construir un pont cap al futur". Com bé subratlla el Secretari General de Rio+20, Sha Zukang, "el desenvolupament sostenible no és una opció. És l'únic camí que permet a la humanitat de compartir una vida digna en aquest nostre únic planeta (...). Rio+20 ens convida a pensar amb criteri global per tal de poder actuar a nivell local i assegurar-nos un esdevenidor comú". Hom parlarà i discutirà sobre l'eradicació de la misèria, la conservació dels oceans, l'extensió de l'ús de les fonts d'energia renovable, l'acabament de la desforestació, el manteniment dels recursos hídrics, la qualitat de vida a les ciutats... Un ampli treball que comptarà amb les recerques ja realitzades i amb les experiències que tantes persones poden ensenyar com a punts de referència.

Per coherència, en aquest esdeveniment, tan remarcable i de dimensió mundial, no hi haurien d'estar exclosos els principals protagonistes del desenvolupament sostenible, els anomenats pobles indígenes. Són ells els qui, durant segles, millor han sabut respectar la "Mare Terra".

Però la realitat és una altra. En el context del Fòrum Mundial de Porto Alegre (el 30 de gener) diversos representants significats d'aquests pobles, en especial els arrelats al territori brasiler, elaboraren una carta oberta que aquests dies estan difonent. En aquesta carta condemnen la marginació de què han estat víctimes tants pobles directament concernits pels temes que es tractaran a Rio+20. Tothom hauria entès que el nombre de pobles convidats fos reduït, però els autors de la carta qüestionen que només s'hagin convidat dues organitzacions que treballen en l'òrgan oficial de la Fundació Nacional de l'Indi brasilera, quan n'hi ha tantes altres que tenen un currículum de compromís molt més exemplar amb el desenvolupament sostenible i són exponents d'idees profundament constructives i crítiques envers l'ordre establert, tan poc respectuós amb els valors preconitzats per Rio+20.

En la carta, els autors fan conèixer el seu desacord per "la forma com els organismes oficials implicats" han triat individus determinats per a organitzar l'"agenda global en els aspectes que ens afecten". Aquesta tria ha deixat de banda "els nostres dirigents" i els representants de les nostres organitzacions. Tothom ha de saber que les dues organitzacions brasileres que han rebut la invitació, el Comitè Intertribal i el Consell Nacional de les Dones Indígenes, estan "coordinades per persones que treballen en l'òrgan oficial indigenista, la Fundació Nacional de l'Indi, de qüestionable vinculació amb les comunitats indígenes. Mentre les nostres organitzacions", malgrat les limitacions que puguin tenir, "actuen i segueixen una agenda de lluita juntament amb les seves bases i són importants (...) en les dinàmiques d'incidència sobre el govern nacional i en les accions reivindicatives dels nostres pobles". Són notoris els seus combats per a la "defensa de la terra, contra els latifundis, el monocultiu, l'agroindústria, els megaprojectes, tants ports, carreteres i la indústria extractiva (fusta i minera entre altres)". Uns combats que ja s'han saldat amb assassinats, persecucions i detencions injustes. Per tant, "mai no admetrem que aquesta realitat i trajectòria de lluita sigui ignorada i no respectada".

"Davant d'aquests fets, reafirmem que no reconeixem dinàmiques, instàncies i iniciatives que no hagin passat per processos de consulta i coordinació amb les nostres organitzacions ". Estem en contra del que fan els governs "que violen, freqüentment, el nostre dret a la consulta lliure, prèvia i informada (...). No reconeixem que l'espai de discussió de l'agenda global de Rio+20 (...) sigui Karioka II, perquè és una iniciativa clarament oficialista desvinculada de la realitat social i política, dels problemes concrets dels nostres pobles i comunitats".

Com a alternativa, la carta proposa que tothom qui vulgui saber l'opinió dels pobles indígenes marginats en la cimera de Rio+20 acudeixi a l'espai on aquests pobles es faran presents mentre duri la trobada oficial: "l'Acampament Terra Lliure, per al Bon Viure i la Vida Plena". Aquest Acampament continuarà una iniciativa que ja té vuit anys. Enguany prendrà un nou relleu ja que es podrà internacionalitzar millor, en un ambient propici, la problemàtica i els valors que els pobles indígenes defensen; "convoquem, doncs, tots els pobles, organitzacions i dirigents indígenes del Brasil i del món per tal que s'uneixin a nosaltres amb l'objectiu de mostrar als governs i corporacions internacionals que, més enllà de les distàncies geogràfiques, de llengües i altres diferències, anem junts, tenim problemes semblants, drets, necessitats i aspiracions comunes per a les que haurem de lluitar i incidir en els distints espais nacionals i internacionals durant i després de Rio+20".