L'eurodiputat per Còrsega, François Alfonsi, elegit vicepresident de l'intergrup per a les minories tradicionals del Parlament Europeu, està difonent un escrit que des d'una posició "nacionalista" corsa demana als seus compatriotes que s'impliquin en les properes eleccions franceses: en les de la presidència de la República, en primer lloc, i en les legislatives franceses, després. Dues eleccions que tenen lloc la primavera.

A part d'aquesta presa de posició, l'escrit conté unes reflexions que, a parer d'Alfonsi, poden interessar tots els corsos. Recorda, de bon començament, que a més de les properes eleccions franceses, està previst que durant aquest any tindrà lloc una profunda reforma institucional referida als diversos territoris de la República Francesa. A Còrsega, naturalment, també.

Pensant en aquesta reforma, els corsos haurien de proposar-se reivindicar almenys un plus respecte al que, previsiblement, obtindran el conjunt de "regions" per a millorar les seves competències: que la llengua corsa esdevingui, realment, oficial i que Còrsega es pugui dotar d'un estatut d'autonomia veritable, digne d'aquest nom. Encara que per a fer efectives aquestes reivindicacions sigui necessària canviar alguns dels articles de la Constitució francesa. Tasca objectivament no difícil si observem amb quina facilitat s'han fet canvis en la mateixa Constitució i com se'n faran per a adaptar-la a les necessitats econòmiques europees i als tractats que exigeixen sempre més adaptacions. Certament, el camí quedaria més obert si els resultats de les eleccions legislatives donessin més diputats als nacionalistes corsos o als seus simpatitzants, a imatge dels que ja tenen a l'Assemblea de Còrsega (36 favorables a la llengua corsa contra 15).

En relació a l'elecció del president de la República -proposa Alfonsi-, s'hauria d'insistir a tots els candidats que posin en el seu programa de govern les seves intencions explícites sobre què pensen fer per a promoure Còrsega. Segurament així uns i altres donarien les cares i els corsos podrien saber millor a qui els convindria votar. Alfonsi ja es compromet, d'alguna manera, a donar el vot favorable, per a la presidència de la república, a la candidata Eva Joly, d'Europa-Ecologia-els Verds, formació política amb el qual el Partit Nacional Cors, representat pel mateix Alfonsi, forma coalició. Afirma que és l'única que pot defensar Còrsega, perquè ja s'ha compromès a fer-ho. Per ara, els altres candidats o són hostils als drets nacionals dels corsos, entre ells el centrista Sarkozy i la dretana extrema Le Pen, o simplement contraris, el socialista Hollande, per exemple, mentre que aquells que tenen menys probabilitats d'arribar al segon torn o no en diuen res o també es declaren oposats.

Segurament la proximitat de les eleccions presidencials i legislatives, a només cinc setmanes d'interval les unes de les altres, crearà problemes o confusions a l'hora d'escollir. "Els pes de la mediatització nacional eclipsa els reptes dels corsos en els escrutinis. És necessària una ocupació ben determinada del terreny per a ser presents 'en els radars' d'una opinió pública insular que, també, s'apassionarà per a l'elecció presidencial". No hauríem de perdre de vista que "els passos que ens portaran a les legislatives seran els de Femu a Corsica". "És, doncs, urgent que Femu a Corsica estableixi un pla d'acció per als propers cinc mesos i intervingui en els mitjans de comunicació" per tal que tothom s'assabenti de què volem. Si no ens unim, no esperem cap èxit. "Hem d'engegar, ràpidament, una dinàmica comuna".

És veritat que la violència encara pesa en el món nacionalista cors. Els grups armats continuen actuant. Davant d'aquesta realitat, "el moviment nacionalista té el deure, més que mai, de clarificar les seves posicions (...) En el context europeu veiem com, dotze anys després de l'IRA, ETA renuncia a la violència clandestina". Uns exemples que han de servir per tal que els nacionalistes corsos deixin de justificar, ni que sigui mínimament, la violència; una violència que persisteix encara a Còrsega en la qual es barregen enfrontaments que tenen l'Estat i la màfia com a centre. "Aquest clima és deleteri per al poble cors i, a fortiori, per al projecte nacional cors. Un combat polític es guanya amb mitjans polítics. ETA ho està demostrant enfront d'un Estat espanyol que es troba més embarassat per la parada de la violència que per la seva recrudescència. L'opció de la parada de la violència política s'haurà de posar, un dia o un altre, a Còrsega sobre la taula (...). I com més aviat millor".