Sis dels diaris més influents d'Europa s'han posat d'acord per a publicar, conjuntament, una revista setmanal titulada "Europa". Aquests diaris ostenten, en conjunt, una tirada de 1,9 milions d'exemplars quotidians i uns 10 milions de lectors d'audiència. Tenen pes important en l'opinió pública, atès que tots ells formen, remarcablement, opinió als països d'origen i a fora. La revista es proposa "compartir el debat, les anàlisis, els reportatges i les signatures al voltant d'un objectiu comú: el repàs d'una realitat convulsa i els reptes que han sotmès la Unió Europea a les majors tensions conegudes en els seus 60 anys d'existència". En el fons, els sis diaris "intenten aportar les majors dosis possibles de lúcida reflexió sobre els reptes del futur". Frases, totes elles, que figuren en el pròleg de la nova publicació.

El primer número, aparegut el 26 de gener, va aplegar una sèrie d'articles i entrevistes que indiquen l'orientació general que té i tindrà la revista. En aquest primer número trobem que es dóna relleu especial al lloc on el poder real d'Europa se centra, és a dir a Berlín, i a la persona que avui més el representa, la cancellera federal Angela Merkel, a qui tres periodistes fan una llarga entrevista. Merkel compara l'Europa que s'està construint, després de tantes desfetes amb l'epicentre dels conflictes situat sovint a Alemanya, amb una orquestra que toca moltes i distintes notes però que intenten sonar de forma harmònica. Una bona part de l'entrevista a cancellera gira al voltant del tema econòmic i, al final, es refereix a la necessitat que Europa segueixi el propi camí que ens porti a aproximar-nos cada dia més, pensant que "cada qüestió del veí ens incumbeix recíprocament" Perquè "Europa és política interior". El procés de construcció del projecte europeu ens ha de portar a "traslladar més competències a la Comissió Europea, la qual ha de funcionar com un govern europeu per a les competències europees. Això implica un Parlament fort", una segona Cambra, que la podrien constituir la Comissió i els caps de govern que són delegacions dels parlaments de cada país, i el tribunal de justícia europeu en tant que tribunal suprem.

Aquesta visió del futur de la Unió Europea tindrà èxit en la mesura que es vagin superant els dèficits democràtics, escriu l'espanyol I. Torreblanca, que en frenen la consolidació i el creixement. Hores d'ara "resulta contradictori que una organització que es dedica a impulsar la democràcia a tot el món tingui tants dèficits democràtics al seu si", opina el lord britànic Anthony Giddens. La democràcia interna d'Europa ha de créixer també a través de la transferència de competències a les institucions europees, que permetran posar en comú una sobirania compartida. D'aquí emergirà la identitat d'Europa, la qual "neix de la diversitat, no de la uniformitat ni de la centralització excessiva. Ningú no desitja l'homogeneïtat". Com tampoc ningú no vol "construir un edifici burocràtic desmesurat a Brussel·les en l'era de la informació, quan el poder repartit en les xarxes està transformant la mateixa naturalesa de la governança". Aquesta és la tesi defensada pels membres del Consell per a futur d'Europa, Nicolas Beggruen i Nathan Gardens. Una tesi que ve completada per l'italià Umberto Eco el qual subratlla que "la cultura, juntament amb la guerra, és l'únic que lliga la nostra identitat (...). La identitat europea el 2012 està molt estesa però és shallow -uso la paraula anglesa perquè no és exactament superficial, sinó a mig camí entre la superfície i el profund-". La Unió Europea "no serà mai els Estats Units d'Europa, un sol país amb una sola llengua com els Estats Units d'Amèrica. Aquí tenim quantitat de llengües i cultures".

Sí, és veritat que la Unió Europea està avui en perill a causa de la profunda crisi econòmica que, d'una manera o altra afecta tothom, escriu el grec Petros Makaris, però "qui pensi que la crisi d'Europa és tan sols financera està equivocat. També estem vivint una crisi dels valors europeus (...). Ara, en temps de crisi, veiem el gran desconeixement que hi ha sobre la diversitat cultural d'Europa (...). En lloc d'aproximar-nos més encara a causa de la crisi, les distintes cultures ens allunyen cada vegada més".

Aquest és, en síntesi, el to i el contingut que dominen en la nova revista. L'escriuen persones que creen opinió, com deia al començament. Val a dir que el tema dels pobles marginats que es troben al llarg i ample de la Unió Europea no ha entrat -encara?- en l'agenda d'aquests escriptors. Veuen Europa a través del prisma dels estats-nació. Tanmateix, potser sense adonar-s'en de manera explícita, el seu pensament porta els lectors a posar-se la qüestió si la identitat d'Europa no és o hauria de ser el reflex, plural, de les identitats europees, basades sobretot en cada una de llengües i cultures, sense excepció, que conformen el panorama humà de la Unió Europea.